Es mostren 88940 resultats

■ ererar

■ ererar

verb transitiu agricultura Porgar el gra amb un erer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eret
| ereta

■ eret
| ereta

adjectiu antigament Erecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eretisme

■ eretisme

masculí patologia Exaltació de les propietats vitals d’un òrgan Hipersensibilitat de qualsevol part del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erg1

■ erg1

masculí símbol erg física i metrologia Unitat de treball del sistema cegesimal equivalent al treball fet per una força d’1 dina en recórrer un espai d’1 cm Vegeu també erg 3 erg 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erg2

■ erg2

masculí geomorfologia Extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc o molt regulars, separades per depressions Els ergs del Sàhara Vegeu també erg 3 erg 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

erg3

erg3

símbol física i metrologia erg 1 Vegeu també erg 1 erg 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

erg-

erg-

Forma prefixada del mot grec érgon , que significa ‘treball’, ‘obra’ Ex ergol
Gran Diccionari de la llengua catalana

ergastoplasma


<title type="display">ergastoplasma</title>

masculí citologia Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.

ergastoplasma

masculí citologia Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ergàstul

■ ergàstul

masculí història Presó on eren tancats els esclaus en l’antiga Roma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ergatiu
| ergativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ergatiu</title>

Partició sil·làbica: er_ga_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. ergázomai ‘operar, treballar’, der. de érgon ‘obra’, i el model dels noms dels altres casos, nominatiu, acusatiu, etc
    lingüística
  1. adjectiu i masculí Dit del cas que, en certes llengües, com les caucàsiques i el basc, indica l’agent d’una acció transitiva.
  2. construcció ergativa Construcció que fa un ús crucial del cas ergatiu.
  3. verb ergatiu
    1. Verb que es construeix amb un subjecte gramatical que és el seu objecte lògic, com, per exemple, en l’oració La llet bull.
    2. Verb que es construeix amb el subjecte gramatical en posició postverbal, que no és el resultat de cap inversió estilística, com, per exemple, en l’oració Han arribat tres paquets.

■ ergatiu
| ergativa

lingüística adjectiu i masculí Dit del cas que, en certes llengües, com les caucàsiques i el basc, indica l’agent d’una acció transitiva construcció ergativa Construcció que fa un ús crucial del cas ergatiu verb ergatiu Verb que es construeix amb un subjecte gramatical que és el seu objecte lògic, com, per exemple, en l’oració La llet bull Verb que es construeix amb el subjecte gramatical en posició postverbal, que no és el resultat de cap inversió estilística, com, per exemple, en l’oració Han arribat tres paquets