Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ eremític

| eremítica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eremític</title>

Etimologia: del ll. eremitĭcus, -a, -um, íd.

adjectiu Relatiu o pertanyent als eremites i a l’eremitisme.

■ eremític

| eremítica

adjectiu Relatiu o pertanyent als eremites i a l’eremitisme

■ eremíticament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eremíticament</title>

Etimologia: de eremític

adverbi A la manera d’un eremita.

■ eremíticament

adverbi A la manera d’un eremita

■ eremitisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eremitisme</title>

Etimologia: de eremita

masculí cristianisme Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.

■ eremitisme

masculí cristianisme Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud

erenc

| erenca

<title type="display">erenc</title>

adjectiu i masculí i femení D’Er (Alta Cerdanya).

erenc

| erenca

adjectiu i masculí i femení D’Er Alta Cerdanya

■ erer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erer</title>

Etimologia: de era² 1a font: 1380

masculí agricultura Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que hom empra per a porgar el gra a l’era.

■ erer

masculí agricultura Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que hom empra per a porgar el gra a l’era

■ erera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erera</title>

Etimologia: de erer

femení agricultura Erer gros.

■ erera

femení agricultura Erer gros

ereradora

<title type="display">ereradora</title>

Etimologia: de ererar

femení agricultura Branca forcada que hom empra per a sostenir l’erer al temps d’ererar el gra.

ereradora

femení agricultura Branca forcada que hom empra per a sostenir l’erer al temps d’ererar el gra

■ ererar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ererar</title>

Etimologia: de erer

verb transitiu agricultura Porgar el gra amb un erer.

■ ererar

verb transitiu agricultura Porgar el gra amb un erer

■ eret

| ereta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eret</title>

Homòfon: aret
Etimologia: del ll. erectus, -a, -um, íd.

adjectiu antigament Erecte.

■ eret

| ereta

adjectiu antigament Erecte

■ eretisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eretisme</title>

Etimologia: del gr. erethismós ‘excitació’ 1a font: 1868, DLCo.

masculí

patologia

Exaltació de les propietats vitals d’un òrgan.
Hipersensibilitat de qualsevol part del cos.

■ eretisme

masculí patologia Exaltació de les propietats vitals d’un òrgan Hipersensibilitat de qualsevol part del cos

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ eremític | eremítica

■ eremític | eremítica

■ eremíticament

■ eremitisme

erenc | erenca

erenc | erenca

■ erer

■ erera

ereradora

■ ererar

■ eret | ereta

■ eret | ereta

■ eretisme

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ eremític

| eremítica

■ eremític

| eremítica

erenc

| erenca

erenc

| erenca

■ eret

| ereta

■ eret

| ereta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia