Es mostren 88953 resultats

erígeron

erígeron

masculí botànica Nom de diferents espècies del gènere Erigeron , de la família de les compostes, plantes herbàcies de fulles oblongues i lanceolades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erigible

■ erigible

adjectiu Susceptible d’ésser erigit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erigir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erigir</title>

Etimologia: del ll. erigĕre, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb
  1. transitiu
    1. Alçar, edificar un monument, una construcció, etc. Erigir un mausoleu.
    2. Instituir, fundar.
    3. antigament Alçar, posar dret.
  2. figuradament
    1. transitiu Elevar a una certa condició. El volien erigir en rei.
    2. transitiu per extensió Erigir una veritat en principi absolut.
    3. pronominal Erigir-se en jutge d’una qüestió.

■ erigir

verb transitiu Alçar, edificar un monument, una construcció, etc Erigir un mausoleu Instituir, fundar antigament Alçar, posar dret figuradament transitiu Elevar a una certa condició El volien erigir en rei transitiu per extensió Erigir una veritat en principi absolut pronominal Erigir-se en jutge d’una qüestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erina</title>

Etimologia: del fr. érine o érigne, variant del fr. ant. iraigne, modern araignée ‘aranya’, amb sentit de ‘pinça quirúrgica’, c. 1560, ll. aranea ‘aranya’
femení cirurgia Instrument metàl·lic en forma de ganxo, emprat en dissecció i cirurgia per a mantenir separats els teixits.

■ erina

femení cirurgia Instrument metàllic en forma de ganxo, emprat en dissecció i cirurgia per a mantenir separats els teixits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erinaceids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erinaceids</title>

Partició sil·làbica: e_ri_na_ceids
    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, caracteritzat pel pelatge format per pues erèctils, que comprèn diverses espècies, entre les quals es destaca l’eriçó.
  2. singular Mamífer de la família dels erinaceids.

■ erinaceids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, caracteritzat pel pelatge format per pues erèctils, que comprèn diverses espècies, entre les quals es destaca l’eriçó singular Mamífer de la família dels erinaceids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erínia

■ erínia

femení mitologia En la Grècia antiga, cadascuna de les divinitats venjadores dels crims, identificades amb les fúries romanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

erinita

erinita

femení mineralogia Arsenat de coure, de fórmula AsO 4 OH 2 2 Cu 5 , mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erinosi

■ erinosi

femení agricultura Malaltia de les vinyes produïda per Eriophyes vitis , àcar allargat que amb les seves picades produeix inflamacions en els pàmpols formant-hi rugositats
Gran Diccionari de la llengua catalana

erio-

erio-

Forma prefixada del mot grec érion , que significa ‘llana, pèl’ Ex eriotècnia, eriocarp
Gran Diccionari de la llengua catalana

eriocrànids


<title type="display">eriocrànids</title>

Partició sil·làbica: e_ri_o_crà_nids
    masculí entomologia
  1. plural Família de microlepidòpters, de característiques morfològiques molt primitives, com és ara una espiritrompa rudimentària amb mandíbules no funcionals però presents.
  2. singular Insecte de la família dels eriocrànids.

eriocrànids

masculí entomologia plural Família de microlepidòpters, de característiques morfològiques molt primitives, com és ara una espiritrompa rudimentària amb mandíbules no funcionals però presents singular Insecte de la família dels eriocrànids