Es mostren 88940 resultats

■ eritrosina

■ eritrosina

femení colorants Colorant constituït per pólvores de color tirant a marró, de fórmula C 2 0 H 6 I 4 Na 2 O 5 , emprat en alimentació i en cosmètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eritròxil


<title type="display">eritròxil</title>

masculí botànica Gènere de plantes tropicals de la família de les eritroxilàcies (Erithroxylum sp), de flors pentàmeres i fruits drupacis. Cal destacar-ne la coca (Erithroxylum coca).

eritròxil

masculí botànica Gènere de plantes tropicals de la família de les eritroxilàcies Erithroxylum sp , de flors pentàmeres i fruits drupacis Cal destacar-ne la coca Erithroxylum coca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eritroxilàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eritroxilàcies</title>

Partició sil·làbica: e_ri_tro_xi_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de l’ordre de les gruïnals, formada per nombroses espècies tropicals, llenyoses, de fulles alternes enteres, flors actinomorfes pentàmeres i fruits drupacis. El gènere més conegut és l’eritròxil.
  2. singular Planta de la família de les eritroxilàcies.

■ eritroxilàcies

femení botànica plural Família de l’ordre de les gruïnals, formada per nombroses espècies tropicals, llenyoses, de fulles alternes enteres, flors actinomorfes pentàmeres i fruits drupacis El gènere més conegut és l’eritròxil singular Planta de la família de les eritroxilàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erm
| erma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erm</title>

Etimologia: del ll. td. ĕremus, i aquest, del gr. érēmos ‘desert, deshabitat’ 1a font: 1150
    1. adjectiu Inhabitat. Els bombardeigs deixaren erma la ciutat.
    2. masculí Lloc inhabitat. Anava per erms i per poblats.
    3. masculí cristianisme Lloc desert on hom es retira per menar vida contemplativa. Els pares de l’erm.
    4. adjectiu figuradament Estèril, inútil. Una vida erma.
    1. adjectiu geobotànica Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.
    2. masculí geografia agrària Sector del paisatge agrari que no produeix.

■ erm
| erma

adjectiu Inhabitat Els bombardeigs deixaren erma la ciutat masculí Lloc inhabitat Anava per erms i per poblats masculí cristianisme Lloc desert on hom es retira per menar vida contemplativa Els pares de l’erm adjectiu figuradament Estèril, inútil Una vida erma adjectiu geobotànica Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada masculí geografia agrària Sector del paisatge agrari que no produeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ermar

■ ermar

verb transitiu agricultura Fer erm, deixar inculte i estèril intransitiu Tornar-se erm No era terra dolenta però ho van deixar ermar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ermàs

■ ermàs

masculí plural ermassos geografia agrària Erm
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ermini


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ermini</title>

Etimologia: del ll. armĕnius (mus) ‘rata d’Armènia’, perquè d’allà se n’importaven les pells 1a font: 1271
    masculí
  1. zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids (Mustela erminea), de pelatge blanc a l’hivern i vermellós groguenc a l’estiu.
  2. heràldica Folre consistent en un camper d’argent sembrat de cues d’ermini de sable, sense nombre determinat.

■ ermini

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids Mustela erminea , de pelatge blanc a l’hivern i vermellós groguenc a l’estiu heràldica Folre consistent en un camper d’argent sembrat de cues d’ermini de sable, sense nombre determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erminiat
| erminiada

■ erminiat
| erminiada

adjectiu heràldica Dit de l’ermini d’esmalts diferents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ermità
| ermitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ermità</title>

Etimologia: del ll. td. eremīta, -ānis, variant de declinació del ll. eremīta, -ae ‘ermità’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. cristianisme
    1. masculí i femení Eremita.
    2. masculí i femení El qui té cura d’una ermita o santuari.
    3. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eremitisme; eremític.
  2. masculí zoologia Bernat ermità.

■ ermità
| ermitana

cristianisme masculí i femení Eremita masculí i femení El qui té cura d’una ermita o santuari adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eremitisme eremític masculí zoologia Bernat ermità
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ermita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ermita</title>

Etimologia: del ll. ecl. eremīta ‘ermità’, que, de designar la persona, l’ermità, passà a designar-ne l’habitatge 1a font: s. XIII, Vides
    femení cristianisme
  1. Habitatge de l’ermità.
  2. Capella situada ordinàriament en despoblat.

■ ermita

femení cristianisme Habitatge de l’ermità Capella situada ordinàriament en despoblat
Informació complementària
Traducció