Es mostren 88940 resultats

■ erradívol
| erradívola

■ erradívol
| erradívola

adjectiu Que fàcilment porta a errar-se, a perdre’s Va anar per boscos erradívols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errador
| erradora

■ errador
| erradora

adjectiu Erradívol És un camí molt errador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errament

■ errament

masculí Error
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">errant</title>

Homòfon: arran
Etimologia: del ll. errans, -ntis, participi pres. del ll. errare ‘errar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que erra, que va d’una banda a l’altra sense una direcció fixa. Jueu errant. Cavaller errant. Anar errant. Porta una vida errant.
  2. adjectiu Que erra, que comet errors.
  3. masculí zoologia
    1. plural Grup d’anèl·lids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homomorfs, i parapodis en cada metàmer. Inclou el nereis i el ratolí de mar.
    2. singular Anèl·lid del grup dels errants.

■ errant

adjectiu Que erra, que va d’una banda a l’altra sense una direcció fixa Jueu errant Cavaller errant Anar errant Porta una vida errant adjectiu Que erra, que comet errors masculí zoologia plural Grup d’anèllids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homomorfs, i parapodis en cada metàmer Inclou el nereis i el ratolí de mar singular Anèllid del grup dels errants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">errar</title>

Etimologia: del ll. errare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra. Erraven perduts per les muntanyes.
  2. intransitiu Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí. He errat, perdoneu-me.
    1. transitiu Equivocar, no encertar. Errar el tret. Hem errat el procediment.
    2. pronominal Si badem gaire ens errarem de camí.
    3. anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intel·lectual o moral. Malgrat que tothom els digui que van errats, no els interessa l’opinió dels altres.

■ errar

verb intransitiu Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra Erraven perduts per les muntanyes intransitiu Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí He errat, perdoneu-me transitiu Equivocar, no encertar Errar el tret Hem errat el procediment pronominal Si badem gaire ens errarem de camí anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intellectual o moral Malgrat que tothom els digui que van errats, no els interessa l’opinió dels altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errata

■ errata

femení arts gràfiques Errada comesa en la impressió o còpia d’un escrit fe d’errates Llista de les errates d’un llibre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erràtic
| erràtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">erràtic</title>

Etimologia: del ll. erraticus, -a, -um ‘errant’
    adjectiu
  1. Que erra, que no segueix un camí cert. Ocells erràtics. Un vol erràtic. Febres erràtiques.
  2. bloc erràtic geomorfologia Roca transportada lluny del seu lloc d’origen per l’acció de les glaceres.

■ erràtic
| erràtica

adjectiu Que erra, que no segueix un camí cert Ocells erràtics Un vol erràtic Febres erràtiques bloc erràtic geomorfologia Roca transportada lluny del seu lloc d’origen per l’acció de les glaceres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ errívol
| errívola

■ errívol
| errívola

adjectiu Errador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erro

■ erro

masculí Errada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ erroni
| errònia

■ erroni
| errònia

adjectiu Entecat d’error Judici erroni Interpretació errònia
Informació complementària
Traducció