Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ esbalçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbalçar</title>

Etimologia: de balç

verb transitiu Estimbar.

■ esbalçar

verb transitiu Estimbar

■ esbaldida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldida</title>

Etimologia: de esbaldir

femení

Acció d’esbaldir o d’esbaldir-se;
l’efecte.

■ esbaldida

femení Acció d’esbaldir o d’esbaldir-se l’efecte

■ esbaldir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldir</title>

Etimologia: variant de esbandir, amb influx de l’ant. esbaldir-se ‘alegrar-se’, der. de bald, baud ‘alegre’, germ. bald, íd. 1a font: s. XIX

verb transitiu i pronominal esbandir 1.

■ esbaldir

verb transitiu i pronominal esbandir 1

■ esbaldrec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldrec</title>

Etimologia: de esbaldregar

masculí dialectal Portell, esvoranc, en un marge, etc., que hom esbaldrega o que s’esbaldrega.

■ esbaldrec

masculí dialectal Portell, esvoranc, en un marge, etc, que hom esbaldrega o que s’esbaldrega

■ esbaldregada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldregada</title>

Etimologia: de esbaldregar

femení dialectal Caiguda de terres, pedres, etc., de quelcom que hom esbaldrega o que s’esbaldrega.

■ esbaldregada

femení dialectal Caiguda de terres, pedres, etc, de quelcom que hom esbaldrega o que s’esbaldrega

■ esbaldregall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldregall</title>

Etimologia: de esbaldregar

masculí geomorfologia Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.

■ esbaldregall

masculí geomorfologia Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant

■ esbaldregar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldregar</title>

Etimologia: variant de esboldregar 1a font: 1666

verb

dialectal

transitiu Fer enfonsar, algú o alguna cosa, part d’una paret, d’un marge, etc. L’aigua esbaldregarà el marge.
pronominal Cada any s’esbaldrega més la tàpia de l’hort.

■ esbaldregar

verb dialectal transitiu Fer enfonsar, algú o alguna cosa, part d’una paret, d’un marge, etc L’aigua esbaldregarà el marge pronominal Cada any s’esbaldrega més la tàpia de l’hort

■ esbaldregat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaldregat</title>

Etimologia: de esbaldregar

masculí dialectal Les terres, pedres, etc., que es desprenen en una esbaldregada.

■ esbaldregat

masculí dialectal Les terres, pedres, etc, que es desprenen en una esbaldregada

■ esbalmar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbalmar</title>

Etimologia: de balma 1a font: 1696, DLac.

verb transitiu Enderrocar, ensorrar.

■ esbalmar

verb transitiu Enderrocar, ensorrar

■ esbaltiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbaltiment</title>

Etimologia: de esbaltir

masculí Estat del qui està esbaltit.

■ esbaltiment

masculí Estat del qui està esbaltit

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esbalçar

■ esbaldida

■ esbaldir

■ esbaldrec

■ esbaldregada

■ esbaldregall

■ esbaldregar

■ esbaldregat

■ esbalmar

■ esbaltiment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia