Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Acció d’esbandir o d’esbandir-se. Una esbandida de roba. Després de la manifestació hi hagué una esbandida general. N’has fet una bona esbandida, de correccions;
l’efecte.

■ esbandida

femení Acció d’esbandir o d’esbandir-se Una esbandida de roba Després de la manifestació hi hagué una esbandida general N’has fet una bona esbandida, de correccions l’efecte

■ esbandir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbandir</title>

Compareu: aclarir, esclarir
Etimologia: probablement der. de bandir ‘bandejar’ 1a font: s. XV

verb

1. transitiu Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada. Esbandir la roba, els plats. Esbandeix-li els cabells.
2. pronominal Treure’s el sabó amb aigua clara, en rentar-se. Esbandir-se les mans. De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me.
3. pronominal figuradament i col·loquialment Treure’s del damunt, desempallegar-se. No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta. Aquell individu és un pesat: esbandeix-te’l d’una vegada.
pronominal Escampar-se, especialment els cabells deixats anar.

verb transitiu Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada Esbandir la roba, els plats Esbandeix-li els cabells pronominal Treure’s el sabó amb aigua clara, en rentar-se Esbandir-se les mans De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me pronominal figuradament i colloquialment Treure’s del damunt, desempallegar-se No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta Aquell individu és un pesat esbandeix-te’l d’una vegada pronominal Escampar-se, especialment els cabells deixats anar

■ esbandit

| esbandida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbandit</title>

Etimologia: de esbandir

adjectiu

Dit d’allò a què hom ha tret ja el sabó esbandint-lo. En aquest cubell hi ha la roba ensabonada i en aquell altre l’esbandida.
Dit dels cabells deixats anar escampats. Després venien les donzelles a peu descalç i els cabells esbandits per les espatlles.

■ esbandit

| esbandida

adjectiu Dit d’allò a què hom ha tret ja el sabó esbandint-lo En aquest cubell hi ha la roba ensabonada i en aquell altre l’esbandida Dit dels cabells deixats anar escampats Després venien les donzelles a peu descalç i els cabells esbandits per les espatlles

■ esbarbar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbarbar</title>

Etimologia: de barba

verb transitiu Desbarbar.

■ esbarbar

verb transitiu Desbarbar

esbarbatge

<title type="display">esbarbatge</title>

Etimologia: de esbarbar

masculí Desbarbatge.

esbarbatge

masculí Desbarbatge

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esbalmar

■ esbaltiment

■ esbaltir

■ esbancada

■ esbancar

■ esbandida

■ esbandir

■ esbandit | esbandida

■ esbandit | esbandida

■ esbarbar

esbarbatge

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esbandit

| esbandida

■ esbandit

| esbandida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia