Es mostren 88939 resultats

■ alalligat
| alalligada

■ alalligat
| alalligada

adjectiu Amb les ales lligades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

alaman
| alamana

alaman
| alamana

masculí i femení història Individu d’un antic poble guerrer integrat per diverses tribus germàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alamànic
| alamànica

■ alamànic
| alamànica

adjectiu Relatiu o pertanyent als alamans o a l’alamànic masculí lingüística Dialecte alemany parlat a Suïssa, a Alsàcia, al Vorarlberg, a la meitat sud del Baden, al Württemberg i a la Suàbia bavaresa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alamara

■ alamara

femení Trau sobreposat cosit a la vora d’un vestit, d’un mantell, d’una cortina, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alambí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alambí</title>

Etimologia: de l’àr. al-´anbîq i aquest del gr. ámbiks, -kos ‘espècie de vas’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. indústries de la destil·lació, begudes destil·lades Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en un calderí amb una tapadora semiesfèrica d’on arrenca el tub que condueix els productes de la destil·lació al refrigerant.
  2. passar per tots els alambins figuradament Sotmetre a un gran refinament.

■ alambí

masculí indústries de la destillació, begudes destillades Aparell de destillar, generalment de metall, que consisteix en un calderí amb una tapadora semiesfèrica d’on arrenca el tub que condueix els productes de la destillació al refrigerant passar per tots els alambins figuradament Sotmetre a un gran refinament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

alambinament

alambinament

masculí Acció d’alambinar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alambinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alambinar</title>

Etimologia: de alambí 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. química Destil·lar amb un alambí.
  2. figuradament Subtilitzar excessivament. Alambinar el llenguatge, l’estil.
  3. Extreure l’essència (d’alguna cosa).
  4. figuradament Examinar atentament (alguna cosa) fins a treure’n el sentit, el mèrit, la utilitat.

■ alambinar

verb transitiu química Destillar amb un alambí figuradament Subtilitzar excessivament Alambinar el llenguatge, l’estil Extreure l’essència d’alguna cosa figuradament Examinar atentament alguna cosa fins a treure’n el sentit, el mèrit, la utilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alambó

■ alambó

masculí agricultura Fruit de l’alamboner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alamboner

■ alamboner

masculí agricultura Varietat hortícola del taronger agre, o híbrid d’aquest i el poncemer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alambor1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alambor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: alambó
Etimologia: d’origen incert, potser de l’àr. al-ʿubúr, variant vulgar de ʿubr ‘marge’, etimologia coincident amb la del mot alambó 1a font: c. 1700
    masculí
  1. Inclinació d’un terreny o d’un mur; talús.
  2. Biaix que hom dona a les cares laterals d’un bloc de pedra per tal d’afavorir-ne l’encaix.
  3. Biaix que hom dona al cantell vertical de portes i finestres perquè no freguin sobre el bastiment.
  4. Contraparet.



    5. Vegeu també:
    alambor2

■ alambor1

masculí Inclinació d’un terreny o d’un mur talús Biaix que hom dona a les cares laterals d’un bloc de pedra per tal d’afavorir-ne l’encaix Biaix que hom dona al cantell vertical de portes i finestres perquè no freguin sobre el bastiment Contraparet Vegeu també alambor 2
Informació complementària
Traducció