Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ esbombada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbombada</title>

Etimologia: de esbombar

femení Esbombament.

■ esbombada

femení Esbombament

■ esbombament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbombament</title>

Etimologia: de esbombar

masculí Acció d’esbombar o d’esbombar-se.

■ esbombament

masculí Acció d’esbombar o d’esbombar-se

■ esbombar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbombar</title>

Etimologia: de bomba¹ 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Divulgar, propalar. Esbombar un secret.
pronominal La nova es va esbombar ràpidament.

■ esbombar

verb transitiu Divulgar, propalar Esbombar un secret pronominal La nova es va esbombar ràpidament

■ esbombolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbombolar</title>

Etimologia: de esbombar

verb transitiu i pronominal Esbombar.

■ esbombolar

verb transitiu i pronominal Esbombar

■ esbordellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbordellar</title>

Etimologia: de bord²

verb transitiu Espatllar, desbaratar.

■ esbordellar

verb transitiu Espatllar, desbaratar

■ esborifament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esborifament</title>

masculí Esborrifament.

■ esborifament

masculí Esborrifament

■ esborifar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esborifar</title>

verb transitiu i pronominal Esborrifar.

■ esborifar

verb transitiu i pronominal Esborrifar

■ esbornac

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbornac</title>

Etimologia: metàtesi de esvoranc

masculí dialectal esvoranc.

■ esbornac

masculí dialectal esvoranc

■ esbornagar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbornagar</title>

Etimologia: de esbornac

verb transitiu dialectal esvorancar.

■ esbornagar

verb transitiu dialectal esvorancar

■ esborneiar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esborneiar-se</title>

Partició sil·làbica: es_bor_ne_iar-se
Etimologia: de borni 1a font: s. XX, Ruyra

verb pronominal Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament. En veure l’os el cavall va esborneiar-se. Anava esborneiat, que topava pertot.

■ esborneiar-se

verb pronominal Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament En veure l’os el cavall va esborneiar-se Anava esborneiat, que topava pertot