Es mostren 88940 resultats

■ esboscassament

■ esboscassament

masculí Acció d’esboscassar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esboscassar

■ esboscassar

verb transitiu art Llevar d’un bloc els primers trossos amb vista a afaiçonar alguna cosa escalabornar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbossar

■ esbossar

verb transitiu Fer l’esbós d’una estàtua, una pintura, una composició, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbotifarrament

■ esbotifarrament

masculí Acció d’esbotifarrar o d’esbotifarrar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbotifarrar

■ esbotifarrar

verb transitiu Rebentar la roba, l’embolcall pronominal El coixí s’ha esbotifarrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbotzada

■ esbotzada

femení Acció d’esbotzar o d’esbotzar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbotzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbotzar</title>

Homòfon: esbutzar
Etimologia: der. de butza ‘panxa’ (v. esbutzar) 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer que alguna cosa s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. La torrentada ha esbotzat la resclosa.
  2. pronominal Rebentar-se. La maleta s’ha esbotzat.

■ esbotzar

verb transitiu Fer que alguna cosa s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior La torrentada ha esbotzat la resclosa pronominal Rebentar-se La maleta s’ha esbotzat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbragassat
| esbragassada

■ esbragassat
| esbragassada

adjectiu Que porta les calces descordades Sempre vas esbragassat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbramec

■ esbramec

masculí Crit de l’os
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbramegar

■ esbramegar

verb intransitiu Fer esbramecs l’os
Informació complementària
Traducció