Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ esbrellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrellar</title>

verb transitiu i pronominal dialectal Esberlar. El meló s’ha esbrellat en caure a terra.

■ esbrellar

verb transitiu i pronominal dialectal Esberlar El meló s’ha esbrellat en caure a terra

■ esbrinadís

| esbrinadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinadís</title>

Etimologia: de esbrinar 1a font: c. 1900, Verdaguer

adjectiu Que és de bon esbrinar.

■ esbrinadís

| esbrinadissa

adjectiu Que és de bon esbrinar

■ esbrinador

| esbrinadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinador</title>

Etimologia: de esbrinar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que esbrina.

■ esbrinador

| esbrinadora

adjectiu Que esbrina

■ esbrinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinament</title>

Etimologia: de esbrinar 1a font: 1696, DLac.

masculí Acció d’esbrinar.

■ esbrinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinar</title>

Etimologia: de bri 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

agricultura Separar els brins d’una planta.
figuradament Pervenir a conèixer la veritat d’una cosa cercant-la fins a descobrir-la. Difícilment podran esbrinar qui ho ha fet: els indicis són molt vagues.

verb transitiu agricultura Separar els brins d’una planta figuradament Pervenir a conèixer la veritat d’una cosa cercant-la fins a descobrir-la Difícilment podran esbrinar qui ho ha fet els indicis són molt vagues