Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ esbrinadís

| esbrinadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinadís</title>

Etimologia: de esbrinar 1a font: c. 1900, Verdaguer

adjectiu Que és de bon esbrinar.

■ esbrinadís

| esbrinadissa

adjectiu Que és de bon esbrinar

■ esbrinador

| esbrinadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinador</title>

Etimologia: de esbrinar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que esbrina.

■ esbrinador

| esbrinadora

adjectiu Que esbrina

■ esbrinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinament</title>

Etimologia: de esbrinar 1a font: 1696, DLac.

masculí Acció d’esbrinar.

■ esbrinament

masculí Acció d’esbrinar

■ esbrinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrinar</title>

Etimologia: de bri 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

agricultura Separar els brins d’una planta.
figuradament Pervenir a conèixer la veritat d’una cosa cercant-la fins a descobrir-la. Difícilment podran esbrinar qui ho ha fet: els indicis són molt vagues.

■ esbrinar

verb transitiu agricultura Separar els brins d’una planta figuradament Pervenir a conèixer la veritat d’una cosa cercant-la fins a descobrir-la Difícilment podran esbrinar qui ho ha fet els indicis són molt vagues

■ esbrocalar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrocalar</title>

Etimologia: de brocal 1a font: 1917, DOrt.

verb transitiu Treure el brocal d’un atuell, una beina, etc.

■ esbrocalar

verb transitiu Treure el brocal d’un atuell, una beina, etc

■ esbrocar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrocar</title>

Etimologia: de broc 1a font: 1410

verb transitiu Trencar el broc d’un atuell, d’un llum.

■ esbrocar

verb transitiu Trencar el broc d’un atuell, d’un llum

■ esbrollar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbrollar</title>

Etimologia: de brolla 1a font: 1373

verb transitiu Tallar, treure, la brolla d’un terreny.

■ esbrollar

verb transitiu Tallar, treure, la brolla d’un terreny

■ esbromadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbromadora</title>

Etimologia: de broma² 1a font: 1329

femení dialectal Escumadora.

■ esbromadora

femení dialectal Escumadora

■ esbromar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbromar</title>

Etimologia: de broma²

verb transitiu dialectal Escumar.

■ esbromar

verb transitiu dialectal Escumar

■ esbromar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbromar-se</title>

Etimologia: de broma¹ 1a font: s. XV

verb pronominal Fer-se malbé certs llegums per defecte de les bromes o boires. Aquest any sembla que s’han esbromat tots els cigrons.

■ esbromar-se

verb pronominal Fer-se malbé certs llegums per defecte de les bromes o boires Aquest any sembla que s’han esbromat tots els cigrons