Es mostren 88940 resultats

■ escafo-

■ escafo-

Forma prefixada del mot grec skáphē , que significa ‘barca’ Ex escafocefàlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escafoidal

■ escafoidal

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a una estructura escafoide, a l’os escafoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escafoide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escafoide</title>

Partició sil·làbica: es_ca_foi_de
Etimologia: de escaf- i -oide 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que té la forma d’una barca.
  2. masculí anatomia
    1. L’os més extern i més gros de la primera fila del carp.
    2. L’os intern del tars situat entre l’astràgal i els cunys.

■ escafoide

adjectiu Que té la forma d’una barca masculí anatomia L’os més extern i més gros de la primera fila del carp L’os intern del tars situat entre l’astràgal i els cunys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escafòpodes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escafòpodes</title>

    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir la conquilla cònica, el cos simètric i el sac visceral allargat. Cal destacar-ne les espècies Dentalium vulgaris i Dentalium entalis, anomenades dents de mar o ullals.
  2. singular Mol·lusc de la classe dels escafòpodes.

■ escafòpodes

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels molluscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir la conquilla cònica, el cos simètric i el sac visceral allargat Cal destacar-ne les espècies Dentalium vulgaris i Dentalium entalis , anomenades dents de mar o ullals singular Mollusc de la classe dels escafòpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagaixar-se

■ escagaixar-se

verb pronominal Escagassar-se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagarrinament

■ escagarrinament

masculí Estat del qui està escagarrinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagarrinar-se

■ escagarrinar-se

verb pronominal Tenir diarrea Cagar-se de por per extensió Deixar-se abatre per la por
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escagarrinat
| escagarrinada

escagarrinat
| escagarrinada

adjectiu colloquialment Poruc, cagat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagassament

■ escagassament

masculí Acció d’escagassar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escagassar</title>

Etimologia: de cagar
    verb
    1. transitiu Produir diarrea (a algú). Les prunes m’escagassen.
    2. pronominal Tenir diarrea. Amb el canvi d’aigües sempre s’escagassa.
  2. pronominal Decandir-se per un excés d’anar de ventre.
  3. pronominal construcció Torçar-se, cedir, un peu dret, una pilastra, etc., sota la pressió que suporta.

■ escagassar

verb transitiu Produir diarrea a algú Les prunes m’escagassen pronominal Tenir diarrea Amb el canvi d’aigües sempre s’escagassa pronominal Decandir-se per un excés d’anar de ventre pronominal construcció Torçar-se, cedir, un peu dret, una pilastra, etc, sota la pressió que suporta
Informació complementària