Es mostren 88939 resultats

■ escaguitxament

■ escaguitxament

masculí Acció d’escaguitxar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaguitxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaguitxar</title>

Etimologia: de cagar 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu col·loquialment
    1. Esquitxar de merda, de fang, etc.
    2. Pagar o donar diners, especialment a contracor; esquitxar. Només li vaig poder fer escaguitxar deu euros.
  2. pronominal
    1. Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret.
    2. indústria tèxtil Esmunyir-se la trama de la bitlla per haver estat cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d’impulsió és mal graduat.
  3. pronominal Ensulsiar-se.

■ escaguitxar

verb transitiu colloquialment Esquitxar de merda, de fang, etc Pagar o donar diners, especialment a contracor esquitxar Només li vaig poder fer escaguitxar deu euros pronominal Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret indústria tèxtil Esmunyir-se la trama de la bitlla per haver estat cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d’impulsió és mal graduat pronominal Ensulsiar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escai

escai

masculí plàstics Pell sintètica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaiença

■ escaiença

femení Qualitat d’escaient Ocasió en què s’escau alguna cosa Eventualitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaient

■ escaient

adjectiu Que escau bé És un color escaient per a les rosses Encertat, oportú Tenia paraules escaients per a cada situació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaientment

■ escaientment

adverbi D’una manera escaient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaig</title>

Partició sil·làbica: es_caig
Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà indoeuropeu, d’una base *skaidio-, skadio-, d’una arrel skid- ‘tallar’ o sked- ‘partir’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Escapoló.
  2. Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. El compte és de deu euros i un escaig de vint o trenta cèntims. Pesa quatre quilos i escaig.

■ escaig

masculí Escapoló Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó El compte és de deu euros i un escaig de vint o trenta cèntims Pesa quatre quilos i escaig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaigut
| escaiguda

■ escaigut
| escaiguda

adjectiu Escaient Ben proporcionat, ben plantat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaïment

■ escaïment

masculí El fet d’escaure’s alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escainar

■ escainar

verb intransitiu Escatainar
Informació complementària
Traducció