Es mostren 88953 resultats

■ escafòpodes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escafòpodes</title>

    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir la conquilla cònica, el cos simètric i el sac visceral allargat. Cal destacar-ne les espècies Dentalium vulgaris i Dentalium entalis, anomenades dents de mar o ullals.
  2. singular Mol·lusc de la classe dels escafòpodes.

■ escafòpodes

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels molluscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir la conquilla cònica, el cos simètric i el sac visceral allargat Cal destacar-ne les espècies Dentalium vulgaris i Dentalium entalis , anomenades dents de mar o ullals singular Mollusc de la classe dels escafòpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagaixar-se

■ escagaixar-se

verb pronominal escagassar -se
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagarrinament

■ escagarrinament

masculí Estat del qui està escagarrinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagarrinar-se

■ escagarrinar-se

verb pronominal Tenir diarrea Cagar-se de por per extensió Deixar-se abatre per la por
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escagarrinat
| escagarrinada

escagarrinat
| escagarrinada

adjectiu colloquialment Poruc, cagat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagassament

■ escagassament

masculí Acció d’escagassar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escagassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escagassar</title>

Etimologia: de cagar
    verb
    1. transitiu Produir diarrea (a algú). Les prunes m’escagassen.
    2. pronominal Tenir diarrea. Amb el canvi d’aigües sempre s’escagassa.
  2. pronominal Decandir-se per un excés d’anar de ventre.
  3. pronominal construcció Torçar-se, cedir, un peu dret, una pilastra, etc., sota la pressió que suporta.

■ escagassar

verb transitiu Produir diarrea a algú Les prunes m’escagassen pronominal Tenir diarrea Amb el canvi d’aigües sempre s’escagassa pronominal Decandir-se per un excés d’anar de ventre pronominal construcció Torçar-se, cedir, un peu dret, una pilastra, etc, sota la pressió que suporta
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaguitxada

■ escaguitxada

femení Ensulsiada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaguitxament

■ escaguitxament

masculí Acció d’escaguitxar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaguitxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaguitxar</title>

Etimologia: de cagar 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu col·loquialment
    1. Esquitxar de merda, de fang, etc.
    2. Pagar o donar diners, especialment a contracor; esquitxar. Només li vaig poder fer escaguitxar deu euros.
  2. pronominal
    1. Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret.
    2. indústria tèxtil Esmunyir-se la trama de la bitlla per haver estat cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d’impulsió és mal graduat.
  3. pronominal Ensulsiar-se.

■ escaguitxar

verb transitiu colloquialment Esquitxar de merda, de fang, etc Pagar o donar diners, especialment a contracor esquitxar Només li vaig poder fer escaguitxar deu euros pronominal Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret indústria tèxtil Esmunyir-se la trama de la bitlla per haver estat cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d’impulsió és mal graduat pronominal Ensulsiar-se
Informació complementària
Traducció