Es mostren 88940 resultats

■ escapçadura

■ escapçadura

femení generalment en pl Retall, trosset, de fusta, metall, roba, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escapçall

■ escapçall

masculí generalment en pl Escapçadura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escapçament

■ escapçament

masculí Acció d’escapçar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escapçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escapçar</title>

Etimologia: del ll. vg. *excapitiare, íd., der. de caput, -ĭtis ‘cap’, amb influx de capitium ‘obertura d’un vestit per a passar-hi el cap’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Tallar o llevar el cap o extrem d’alguna cosa.
  2. Decapitar.
  3. jocs d’entreteniment Dividir un jugador el joc de cartes, un cop remenades, en dues piles perquè el qui dona refaci el joc posant la que era sota a sobre.
  4. indústria surera Separar un tros de suro d’un dels caps del tap o carrac per adreçar-lo.

■ escapçar

verb transitiu Tallar o llevar el cap o extrem d’alguna cosa Decapitar jocs d’entreteniment Dividir un jugador el joc de cartes, un cop remenades, en dues piles perquè el qui dona refaci el joc posant la que era sota a sobre indústria surera Separar un tros de suro d’un dels caps del tap o carrac per adreçar-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escapçat
| escapçada


<title type="display">escapçat</title>

Etimologia: de escapçar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de l’arbre que té la capçada plana, escapçada.
  2. Dit del xebró amb el cim truncat.
  3. Dit de tota figura a la qual s’hagi seccionat un tros de la part superior.

escapçat
| escapçada

adjectiu heràldica Dit de l’arbre que té la capçada plana, escapçada Dit del xebró amb el cim truncat Dit de tota figura a la qual s’hagi seccionat un tros de la part superior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escapcia

■ escapcia

femení dialectal Escapçadura indústria surera En l’ofici de taper, cadascuna de les talladetes primes que es van traient dels dos caps de tap per fer més neta l’escapça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escapció

■ escapció

femení dialectal Escapçadura, especialment de carn, peix, etc, que hom ven a més baix preu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escapiforme

escapiforme

adjectiu botànica Semblant a un escap
Gran Diccionari de la llengua catalana

escapisme

escapisme

masculí psicologia Actitud d’evasió dels problemes de la realitat a través de la fantasia, el somni, l’exotisme, el retorn al passat, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escàpol
| escàpola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escàpol</title>

Etimologia: probablement de l’it. scapolo ‘lliure’, der. de scapolarsi ‘escapolir-se’, ll. vg. *excapulare, der. de capulare ‘caçar amb llaç’, i aquest, de capŭlum ‘llacera’ 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts.
  2. Alliberat d’un perill, salvat, indemne. Sortir escàpol d’un perill. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges.

■ escàpol
| escàpola

adjectiu Que ha aconseguit escapar-se Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts Alliberat d’un perill, salvat, indemne Sortir escàpol d’un perill Aquest blat ja és escàpol no necessita més pluges
Informació complementària
Traducció