Es mostren 88940 resultats

■ escaramussar

■ escaramussar

verb intransitiu Fer escaramusses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarapel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarapel·la</title>

Etimologia: del cast. escarapela, der. de escarapelarse ‘barallar-se a esgarrapades’, aplicat a la insígnia per la discordança de colors, manlleu del port. escarpelar-se, íd., del ll. carpĕre ‘arrencar’ 1a font: 1577
femení Insígnia en forma de disc que hom col·loca a la part més visible del capell, ros, etc.

■ escarapel·la

femení Insígnia en forma de disc que hom colloca a la part més visible del capell, ros, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarar1

■ escarar1

verb transitiu dret del treball Contractar a escarada Vegeu també escarar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarar2

■ escarar2

verb transitiu marina, marítim Encallar una embarcació en avarar-la Vegeu també escarar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaravia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaravia</title>

Partició sil·làbica: es_ca_ra_vi_a
Etimologia: ant. alcaraüia, de l’àr. vg. karawía, àr. karauyâ, i aquest, probablement relacionat amb el gr. káron, íd.
femení botànica Planta perenne de la família de les umbel·líferes (Sium sisarum), glabra, amb arrels inflades en forma de fus, comestibles.

■ escaravia

femení botànica Planta perenne de la família de les umbellíferes Sium sisarum , glabra, amb arrels inflades en forma de fus, comestibles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escarbar

escarbar

verb transitiu gratar 2 1 , especialment la terra
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

escarbot

escarbot

masculí oficis manuals Peça de terrissa començada a la roda i que encara no té forma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarbotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarbotar</title>

Etimologia: probable encreuament de l’oc. escarbotar ‘atiar el foc’, del ll. carbo ‘carbó’ i el frànc. *botan ‘empènyer’, amb el cast. escarbar ‘gratar’, del ll. td. scarifare, gr. skaripháō, íd. 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu Llevar una prominència, desgastar o llevar una part d’alguna cosa, fregant, gratant, raspant, etc. El barber, tot afaitant-lo, li ha escarbotat un gra. No vull gallines, al pati: escarbotarien les plantes.

■ escarbotar

verb transitiu Llevar una prominència, desgastar o llevar una part d’alguna cosa, fregant, gratant, raspant, etc El barber, tot afaitant-lo, li ha escarbotat un gra No vull gallines, al pati escarbotarien les plantes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarbuny

■ escarbuny

masculí Cremallot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarcany

■ escarcany

masculí Esgarip
Traducció