Es mostren 88939 resultats

escarificador
| escarificadora

escarificador
| escarificadora

escarificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarificar</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. scarificare, der. de scarifare, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
Body
    verb transitiu
  1. agricultura i obres públiques
    1. Estripar.
    2. màquina d’escarificar Estripadora.
  2. medicina Produir petites incisions superficials (sobre la pell) amb un escarificador o simplement amb una llanceta o un bisturí.

escarificar

escariós
| escariosa

escariós
| escariosa

escarit
| escarida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarit</title>

Accessory
Etimologia: probablement del gòt. usskarjan ‘arrencar, despullar’, der. de l’arrel sker-, skr- ‘tallar’, amb canvi de la u- inicial en e- en romànic 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    adjectiu
  1. Pelat, nu, no cobert. Veieren un bell puig alt i escarit.
  2. figuradament Pelat, sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. No ha divagat gens: ho ha explicat d’una manera molt escarida.

escarit
| escarida

escarites


<title type="display">escarites</title>

Body
masculí entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids (Scarites), que tenen el cap molt gros i les mandíbules arquejades i punxegudes formant una mena de pinça.

escarites

escarítids


<title type="display">escarítids</title>

Body
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, molt pròxima a la dels caràbids, que inclou els escarites.
  2. singular Insecte de la família dels escarítids.

escarítids

escarlata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarlata</title>

Accessory
Etimologia: de l’hispanoàrab ʾiškirlâṭa, íd., de l’ant. siqirlâṭ, alteració de l’àr. siqillâṭ ‘seda amb brocats d’or’, del gr. bizantí sigillãtos ‘teixit amb marques’, del ll. textum sigillatum ‘teixit segellat’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
  1. femení antigament indústria tèxtil Tela de seda brocada tenyida amb un colorant extret de la cotxinilla.
  2. masculí colorants Matèria colorant d’un color vermell viu amb un punt de groc, que hom extreu de la cotxinilla de l’espècie Coccus ilicis.
  3. adjectiu invariable i masculí Del color de l’escarlata. Una cinta escarlata. Per a pintar això necessitarem el groc, el verd i l’escarlata.

escarlata

escarlatí

escarlatí

escarlatina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarlatina</title>

Accessory
Etimologia: de escarlata 1a font: 1384
Body
  1. femení Roba de llana de color semblant a l’escarlata.
  2. patologia
    1. femení Malaltia infecciosa i molt contagiosa que predomina en nens de 5 a 10 anys, causada per l’estreptococ betahemolític i la seva toxina.
    2. febre escarlatina Escarlatina.

escarlatina

escarlet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarlet</title>

Accessory
Etimologia: de carlet
Body
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les cortinariàcies (Hebeloma edurum), amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, de sabor amarg.
  2. Bolet de la família de les cortinariàcies (Hebeloma truncatum), amb el barret bru rogenc, que fa olor de rave.
  3. escarlet blanc
    1. Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus penarius), de color blanc, que fa olor de fruita.
    2. Carlet blanc.
  4. escarlet bord Bolet alt de la família de les cortinariàcies (Hebeloma crustuliniforme), de barret blanquinós, viscós, i de peu curt; no és comestible.
  5. escarlet vermell Carlet.

escarlet