Es mostren 88939 resultats

■ escatida

■ escatida

femení agricultura Esporgada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatidor
| escatidora

■ escatidor
| escatidora

adjectiu Que escateix masculí i femení agricultura Persona que escateix, esporga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatifenyar-se

■ escatifenyar-se

verb pronominal Barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escàtil

■ escàtil

masculí Ullal o dent llarga que surt pel costat de la boca d’un animal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatimar

■ escatimar

verb transitiu Donar menys del que convé o pertoca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatiment

■ escatiment

masculí Acció d’escatir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatinyar

■ escatinyar

verb transitiu Escarbotar, gratar Quin desfici, les gallines Es passen la vida escatinyant la terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escatir</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement s’ha de relacionar amb el cat. ant. escatmar i té la mateixa procedència (v. escamnar) i pogué també tenir l’influx de escatar per al significat de ‘tallar, esporgar’ 1a font: 1410
    verb transitiu
    1. Tallar una cosa supèrflua, no aprofitable, etc.
    2. agricultura Esporgar.
    1. Cercar d’aclarir alguna cosa discutint o indagant. Ja fa temps que els historiadors n’escateixen les causes.
    2. Dilucidar. Encara no han pogut escatir qui ho ha fet.

■ escatir

verb transitiu Tallar una cosa supèrflua, no aprofitable, etc agricultura Esporgar Cercar d’aclarir alguna cosa discutint o indagant Ja fa temps que els historiadors n’escateixen les causes Dilucidar Encara no han pogut escatir qui ho ha fet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escativana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escativana</title>

Etimologia: potser relacionat amb l’ant. catiu ‘captiu’, per l’ofici de la tira de paper, amb l’aglutinació de es-, comuna en mots cat. usats en pl. (estisores, estenalles, etc.)
femení arts gràfiques Petita tira de paper blanc que porten les il·lustracions fora de text per a enganxar-les al llibre a la part interior del llom.

■ escativana

femení arts gràfiques Petita tira de paper blanc que porten les illustracions fora de text per a enganxar-les al llibre a la part interior del llom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escato-1

■ escato-1

Forma prefixada del mot grec éskhatos , que significa ‘final’, ‘extrem’, ‘últim’ Ex escatologia, escatocol Vegeu també escato- 2