Es mostren 88939 resultats

■ escissió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escissió</title>

Partició sil·làbica: es_cis_si_ó
Etimologia: del ll. scissio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció d’escindir o d’escindir-se;
    2. l’efecte. En el partit hi hagué una escissió.
  2. biologia
    1. Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
    2. escissió binària Escissiparitat.
  3. medicina Ablació de parts petites d’un teixit.
  4. escissió fonològica fonètica, fonologia Procés diacrònic pel qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.

■ escissió

femení Acció d’escindir o d’escindir-se l’efecte En el partit hi hagué una escissió biologia Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals escissió binària Escissiparitat medicina Ablació de parts petites d’un teixit escissió fonològica fonètica, fonologia Procés diacrònic pel qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escissiparitat

■ escissiparitat

femení biologia Forma de reproducció per escissió en què un organisme es divideix en dos longitudinalment o transversalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als escites o a l’escita.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni.
  3. masculí lingüística Llengua indoirànica extingida.

■ escita

adjectiu Relatiu o pertanyent als escites o a l’escita masculí i femení història Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer millenni masculí lingüística Llengua indoirànica extingida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escitamínies


<title type="display">escitamínies</title>

Partició sil·làbica: es_ci_ta_mí_ni_es
    femení botànica
  1. plural Ordre de la classe de les monocotiledònies constituït per plantes herbàcies perennes de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines.
  2. singular Planta de l’ordre de les escitamínies.

escitamínies

femení botànica plural Ordre de la classe de les monocotiledònies constituït per plantes herbàcies perennes de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines singular Planta de l’ordre de les escitamínies
Gran Diccionari de la llengua catalana

escitià
| escitiana


<title type="display">escitià</title>

Partició sil·làbica: es_ci_ti_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escitià.
  2. masculí Estatge únic del triàsic inferior, corresponent al domini alpí, comprès entre el permià i l’anisià.

escitià
| escitiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escitià masculí Estatge únic del triàsic inferior, corresponent al domini alpí, comprès entre el permià i l’anisià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escític
| escítica

■ escític
| escítica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Escítia regió del sud d’Europa o als escites art escític Art de les estepes masculí lingüística Grup de llengües parlades pels escites, que pertanyen al grup irànic nord-oriental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escitonema

escitonema

masculí botànica Gènere d’algues filamentoses, de la classe de les esquizofícies, de l’ordre de les hormogonals Scytonema sp
Gran Diccionari de la llengua catalana

escitonematàcies

escitonematàcies

femení botànica plural Família d’esquizofícies singular Alga de la família de les escitonematàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

escitosifonals


<title type="display">escitosifonals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de la classe de les feofícies constituït per algues marines de tal·lus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar.
  2. singular Alga de l’ordre de les escitosifonals.

escitosifonals

femení botànica plural Ordre de la classe de les feofícies constituït per algues marines de tallus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar singular Alga de l’ordre de les escitosifonals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esciúrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esciúrids</title>

Partició sil·làbica: es_ci_ú_rids
Etimologia: del ll. sciurus, i aquest, del gr. skíouros ‘esquirol’
    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers rosegadors amb les dents trituradores superiors proveïdes de crestes i les inferiors còncaves, que comprèn els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies.
  2. singular Rosegador de la família dels esciúrids.

■ esciúrids

masculí zoologia plural Família de mamífers rosegadors amb les dents trituradores superiors proveïdes de crestes i les inferiors còncaves, que comprèn els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies singular Rosegador de la família dels esciúrids
Traducció