Es mostren 88939 resultats

■ esclafir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclafir</title>

Etimologia: variant de esclafar 1a font: s. XV
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer un esclafit o esclafits. Les xurriaques esclafeixen fort. El tro ha esclafit.
    2. esclafir de riure (o plorar) Riure o plorar molt fort, d’una manera sorollosa.
  2. transitiu Fer que alguna cosa faci un esclafit. El noi, furiós, esclafí el fuet a terra.
  3. esclafir el riure (o una rialla, o el plor, etc.) o esclafir a riure (o plorar) Posar-se a riure o a plorar d’una manera sorollosa.

■ esclafir

verb intransitiu Fer un esclafit o esclafits Les xurriaques esclafeixen fort El tro ha esclafit esclafir de riure o plorar Riure o plorar molt fort, d’una manera sorollosa transitiu Fer que alguna cosa faci un esclafit El noi, furiós, esclafí el fuet a terra esclafir el riure o una rialla , o el plor , etc o esclafir a riure o plorar Posar-se a riure o a plorar d’una manera sorollosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclafit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclafit</title>

Etimologia: de esclafir 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. Els esclafits que feien les castanyes posades al foc. Esclafits de riure.
  2. meteorologia Corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat.

■ esclafit

masculí Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc Els esclafits que feien les castanyes posades al foc Esclafits de riure meteorologia Corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclarida

■ esclarida

femení Esclariment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclaridor
| esclaridora

■ esclaridor
| esclaridora

adjectiu Que esclareix masculí Escarpidor masculí indústria tèxtil Pinta emprada per a desteixir quan hom tracta de corregir, en el mateix teler, un defecte de tissatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclariment

■ esclariment

masculí Acció d’esclarir o d’esclarir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclarir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclarir</title>

Compareu: aclarir
Etimologia: de clar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Desembullar, desembrollar. Sa mare li esclaria els cabells.
    2. figuradament Aquest afer és complicadíssim: costarà molt d’esclarir-lo.
    1. transitiu Asserenar, dissipar els núvols, les ombres, etc. Un raig de lluna esclarí per un moment les tenebres.
    2. pronominal El cel s’ha esclarit.
    3. esclarir-se el dia Clarejar, fer-se de dia.
    4. esclarir-se la cara (a algú) Palesar algú en el seu semblant que li ha tornat l’alegria, la tranquil·litat d’esperit, etc.
    1. transitiu Esbandir. Esclarir la roba, els plats.
    2. pronominal Va sortir del bany ensabonat, sense esclarir-se.

■ esclarir

verb transitiu Desembullar, desembrollar Sa mare li esclaria els cabells figuradament Aquest afer és complicadíssim costarà molt d’esclarir-lo transitiu Asserenar, dissipar els núvols, les ombres, etc Un raig de lluna esclarí per un moment les tenebres pronominal El cel s’ha esclarit esclarir-se el dia Clarejar, fer-se de dia esclarir-se la cara a algú Palesar algú en el seu semblant que li ha tornat l’alegria, la tranquillitat d’esperit, etc transitiu Esbandir Esclarir la roba, els plats pronominal Va sortir del bany ensabonat, sense esclarir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclarissar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclarissar</title>

Etimologia: de esclarir 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Disminuir l’atapeïment d’alguna cosa, desespessir-la, produir-hi clarianes. El fregadís li havia esclarissat els colzes de la jaqueta.
  2. pronominal Aquesta roba, de tant rentar-la, s’ha esclarissat molt. El cel va esclarissant-se: potser tampoc no plourà avui.

■ esclarissar

verb transitiu Disminuir l’atapeïment d’alguna cosa, desespessir-la, produir-hi clarianes El fregadís li havia esclarissat els colzes de la jaqueta pronominal Aquesta roba, de tant rentar-la, s’ha esclarissat molt El cel va esclarissant-se potser tampoc no plourà avui
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

esclarissat
| esclarissada


<title type="display">esclarissat</title>

Etimologia: de esclarissar-se 1a font: s. XIX
adjectiu Poc atapeït, poc espès, que presenta clarianes. Aquest brou és massa esclarissat. Una barba esclarissada. Un bosc esclarissat.

esclarissat
| esclarissada

adjectiu Poc atapeït, poc espès, que presenta clarianes Aquest brou és massa esclarissat Una barba esclarissada Un bosc esclarissat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclat</title>

Etimologia: de esclatar 1a font: 1870
    masculí
    1. Acció d’esclatar. L’esclat de la bomba. L’esclat de la tempestat. Un esclat de riure. Els esclats de la seva còlera. Un esclat d’entusiasme.
    2. pegar un esclat Donar-se un cop caient, pegar una esclatarada.
    3. treballar a esclat de mort Treballar fins a no poder més.
    1. Llum viva, brillantor, que colpeix la vista, enlluerna. L’esclat del sol. L’esclat de les joies.
    2. figuradament L’esclat del seu estil.
    3. mineralogia Lluïssor dels minerals, comparable a la de certs materials, com el vidre, la cera, la seda, el diamant, etc.

■ esclat

masculí Acció d’esclatar L’esclat de la bomba L’esclat de la tempestat Un esclat de riure Els esclats de la seva còlera Un esclat d’entusiasme pegar un esclat Donar-se un cop caient, pegar una esclatarada treballar a esclat de mort Treballar fins a no poder més Llum viva, brillantor, que colpeix la vista, enlluerna L’esclat del sol L’esclat de les joies figuradament L’esclat del seu estil mineralogia Lluïssor dels minerals, comparable a la de certs materials, com el vidre, la cera, la seda, el diamant, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclata-sabates

■ esclata-sabates

masculí botànica Molleric