<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclata-sabates</title>
Body
masculí botànica Molleric.
Es mostren 88940 resultats
■
esclata-sang
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclata-sang</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar i sang
Body
-
masculí
botànica
- Rovelló.
- Pinetell.
■
esclata-sang
masculí botànica Rovelló Pinetell
■
esclatabufa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclatabufa</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar i bufa2
Body
masculí botànica Pet de llop.
■
esclatabufa
masculí botànica Pet de llop
■
esclatabutzes
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclatabutzes</title>
Body
masculí botànica Molleric.
■
esclatabutzes
masculí botànica Molleric
esclatacor
<title type="display">esclatacor</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar i cor
Body
Mot emprat en l’expressió a esclatacor locució adverbial Molt de pressa.
esclatacor
Mot emprat en l’expressió a esclatacor locució adverbial Molt de pressa
■
esclatada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclatada</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar
Body
femení Acció d’esclatar, de rebentar.
■
esclatada
femení Acció d’esclatar, de rebentar
■
esclatant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclatant</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar
Body
adjectiu Amb esclat, impetuós. Una bellesa esclatant.
■
esclatant
adjectiu Amb esclat, impetuós Una bellesa esclatant
■
esclatar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclatar</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, possiblement d’un germ. fràncic *slaitan ‘partir’, però amb notables dificultats 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
intransitiu
-
- Rebentar, rompre’s, amb soroll i projecció de fragments. Una bomba que esclata. Tant inflaren el bot, que esclatà. El globus li ha esclatat a les mans.
- Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un xàfec, etc. Quan va esclatar la tempestat, ja érem tots a sopluig.
- figuradament Esclatar algú en improperis. El cor li esclatà d’alegria. Esclatar de riure. No em vaig poder aguantar més i vaig esclatar.
- Obrir-se les flors, les plantes, etc. Pertot arreu esclaten les poncelles.
- figuradament Manifestar-se sobtosament. Els aplaudiments i els crits esclataren arreu. Va esclatar la revolta.
■
esclatar
verb intransitiu Rebentar, rompre’s, amb soroll i projecció de fragments Una bomba que esclata Tant inflaren el bot, que esclatà El globus li ha esclatat a les mans Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un xàfec, etc Quan va esclatar la tempestat, ja érem tots a sopluig figuradament Esclatar algú en improperis El cor li esclatà d’alegria Esclatar de riure No em vaig poder aguantar més i vaig esclatar Obrir-se les flors, les plantes, etc Pertot arreu esclaten les poncelles figuradament Manifestar-se sobtosament Els aplaudiments i els crits esclataren arreu Va esclatar la revolta
■
esclatarada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclatarada</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar 1a font: 1803, DEst.
Body
femení Cop violent que es dona algú en caure.
■
esclatarada
femení Cop violent que es dona algú en caure
esclatat
| esclatada
<title type="display">esclatat</title>
Accessory
Etimologia: de esclatar
Body
adjectiu dibuix Dit de la representació gràfica que mostra allò que habitualment és ocult.
esclatat
| esclatada
adjectiu dibuix Dit de la representació gràfica que mostra allò que habitualment és ocult