Es mostren 88940 resultats

■ escloper
| esclopera

■ escloper
| esclopera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica esclops masculí ornitologia Siboc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclopet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esclopet</title>

Etimologia: de esclop
    masculí
  1. agricultura Peça de fusta, semblant a un esclop petit, amb la qual els segadors es protegeixen la mà esquerra dels talls que es poden fer amb la falç.
  2. indústria tèxtil
    1. Torrilló que va collat al balancer de la metxera per mitjà d’un escaire i que fa de suport i guia a la peça corredissa que comunica el moviment al joc de cadells.
    2. Plantilla de la màquina de filar selfactina.

■ esclopet

masculí agricultura Peça de fusta, semblant a un esclop petit, amb la qual els segadors es protegeixen la mà esquerra dels talls que es poden fer amb la falç indústria tèxtil Torrilló que va collat al balancer de la metxera per mitjà d’un escaire i que fa de suport i guia a la peça corredissa que comunica el moviment al joc de cadells Plantilla de la màquina de filar selfactina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escloscar

■ escloscar

verb transitiu Treure la closca a un animal, a un fruit, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclova

■ esclova

femení Clofolla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esclovellar

■ esclovellar

verb transitiu Llevar la clovella o clofolla, esclofollar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escó

■ escó

masculí Escon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escoa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escoa</title>

Partició sil·làbica: es_co_a
Etimologia: d’un cat. ant. *escosa, participi de l’ant. escondre ‘amagar’, ll. abscondĕre, absconsus, -a, -um, íd., pel fet que les escoes queden amagades sota l’aigua 1a font: s. XIV, Consolat
femení Escua.

■ escoa

femení Escua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escoar

■ escoar

verb transitiu dialectal Escuar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escoba

■ escoba

femení dialectal botànica Bàlec
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escobenc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escobenc</title>

Etimologia: deriv. de escova, variant de escoa 1a font: c. 1880
    masculí marina, marítim
  1. Cadascun dels forats circulars o el·líptics practicats a l’un i a l’altre costat de la roda, per on passen les cadenes de les àncores i els caps que serveixen per a amarrar la nau.
  2. escobenc de popa Forat que hi ha a la part de popa de mitjana que serveix per a recolzar els caps d’amarra.

■ escobenc

masculí marina, marítim Cadascun dels forats circulars o ellíptics practicats a l’un i a l’altre costat de la roda, per on passen les cadenes de les àncores i els caps que serveixen per a amarrar la nau escobenc de popa Forat que hi ha a la part de popa de mitjana que serveix per a recolzar els caps d’amarra
Traducció