Es mostren 88940 resultats

■ escodrinyable

■ escodrinyable

adjectiu Que es pot escodrinyar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escodrinyador
| escodrinyadora

■ escodrinyador
| escodrinyadora

adjectiu Que escodrinya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escodrinyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escodrinyar</title>

Etimologia: mot valencià, de possible influx cast., segurament d’un ll. vg. hispànic *scrūtiniare, resultat d’un encreuament del ll. td. scrutinare, der. de scrūtari ‘escorcollar’, amb scrutinium ‘investigació’, der. abstracte de l’anterior 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
verb transitiu Examinar, explorar alguna cosa en tots sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons, de conèixer-ne totes les circumstàncies.

■ escodrinyar

verb transitiu Examinar, explorar alguna cosa en tots sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons, de conèixer-ne totes les circumstàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escoftàlmids

■ escoftàlmids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, amb la boca grossa i els ulls al cantó esquerre singular Peix de la família dels escoftàlmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolà
| escolana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolà</title>

Homòfon: escolar, escular
Etimologia: d’un ll. scholanus, de nova formació sobre el ll. scholaris ‘escolar, alumne’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení antigament Deixeble, alumne.
  2. masculí i femení
    1. catolicisme Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l’altar.
    2. figuradament Dit, generalment en frases exclamatives, d’una persona, especialment un noi, sagaç, astuta. Sempre se surt amb la seva!, quin escolà!
    3. escolà major catolicisme Sagristà.
    4. ésser un escolà d’amén Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri.
  3. masculí i femení catolicisme i música
    1. Membre d’una escolania, dit també escolà de cor o de cant.
    2. escolà de cant Nom que rebia l’infant dedicat al cant litúrgic en els monestirs de la corona catalanoaragonesa.
  4. masculí ictiologia
    1. Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids (Molva macrophthalma), de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent.
    2. Fura.
  5. masculí i femení metal·lúrgia Fargaire responsable del funcionament del forn.

■ escolà
| escolana

masculí i femení antigament Deixeble, alumne masculí i femení catolicisme Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l’altar figuradament Dit, generalment en frases exclamatives, d’una persona, especialment un noi, sagaç, astuta Sempre se surt amb la seva, quin escolà escolà major catolicisme Sagristà ésser un escolà d’amén Acomodar-se en tot a la voluntat d’altri masculí i femení catolicisme i música Membre d’una escolania, dit també escolà de cor o de cant escolà de cant Nom que rebia l’infant dedicat al cant litúrgic en els monestirs de la corona catalanoaragonesa masculí ictiologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escola</title>

Etimologia: del ll. schŏla ‘escola, lliçó’, i aquest, del gr. skholḗ ‘lleure’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. ensenyament
    1. Institució col·lectiva, de caràcter públic o privat, on hom dona instrucció.
    2. escola activa Tipus d’escola que aplica mètodes de pedagogia activa.
    3. escola bressol Jardí d’infants.
    4. escola graduada Escola on, a diferència de l’escola unitària, hom dona l’ensenyament per graus, en aules diferents, cadascuna amb el professor corresponent.
    5. escola major A l’edat mitjana, escola d’arts liberals a càrrec d’una ciutat o d’una catedral.
    6. escola mitjana Escola on hom imparteix l’ensenyament mitjà.
    7. escola nova Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX i desenvolupat el primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal.
    8. escola primària Escola on hom imparteix l’ensenyament primari.
    9. escola superior Escola on s’imparteix l’ensenyament superior, generalment de tipus tècnic.
    10. escola unificada Tipus d’escola iniciat a Alemanya a mitjan segle XIX, que definia l’ensenyament com una totalitat orgànica des de l’escola maternal fins a la universitat.
    11. escola unitària Escola on hi ha una aula única amb un sol mestre per a impartir l’ensenyament a alumnes de diversos graus.
  2. per extensió ensenyament Instrucció que hom dona en un establiment d’ensenyament primari. Avui no hi ha escola.
  3. ensenyament Lloc, edifici, etc., on es desenvolupa l’activitat escolar, docent i discent.
  4. ensenyament Conjunt d’alumnes i professors d’un mateix ensenyament, centre escolar, etc.
    1. Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc., que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, metodològiques, etc., i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
    2. Doctrina professada en una escola.
    3. fer escola Tenir deixebles, seguidors, imitadors.
  6. figuradament Allò que fa aprendre, especialment per experiència. L’escola de la vida, del món, del carrer. L’escola de la desgràcia, de la pobresa, del dolor. S’ha format com a escriptor a l’escola dels clàssics grecs. Format a l’escola dels grans generals.
  7. escola de jueus antigament Sinagoga.

■ escola

femení ensenyament Institució collectiva, de caràcter públic o privat, on hom dona instrucció escola activa Tipus d’escola que aplica mètodes de pedagogia activa escola bressol Jardí d’infants escola graduada Escola on, a diferència de l’escola unitària, hom dona l’ensenyament per graus, en aules diferents, cadascuna amb el professor corresponent escola major A l’edat mitjana, escola d’arts liberals a càrrec d’una ciutat o d’una catedral escola mitjana Escola on hom imparteix l’ensenyament mitjà escola nova Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolament

■ escolament

masculí Acció d’escolar-se l’efecte física i hidrodinàmica Moviment en conjunt d’un fluid hidrografia Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolanalla

■ escolanalla

femení Munió d’escolans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolanesc
| escolanesca

■ escolanesc
| escolanesca

adjectiu Relatiu o pertanyent als escolans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolanet
| escolaneta

■ escolanet
| escolaneta

masculí i femení Escolà