Es mostren 88940 resultats

■ escolania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolania</title>

Partició sil·làbica: es_co_la_ni_a
Etimologia: de escolà 1a font: s. XIX
    femení
  1. Conjunt d’escolans d’un monestir, església, etc.
  2. Escola d’un monestir on els infants, en règim d’internat, reben una formació general i són especialment instruïts en música.
  3. Cor de nens de les capelles de música de les esglésies.

■ escolania

femení Conjunt d’escolans d’un monestir, església, etc Escola d’un monestir on els infants, en règim d’internat, reben una formació general i són especialment instruïts en música Cor de nens de les capelles de música de les esglésies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolapi
| escolàpia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolapi</title>

Etimologia: deriv. regressiu de Escola Pia
    catolicisme
  1. masculí Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç.
  2. femení Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i a l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Escola Pia o als seus membres.

■ escolapi
| escolàpia

catolicisme masculí Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç femení Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i a l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal adjectiu Relatiu o pertanyent a l’Escola Pia o als seus membres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolar1

■ escolar1

ensenyament adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escola o als qui hi reben ensenyament masculí i femení Persona que va a una escola Vegeu també escolar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: escolà, escular
Etimologia: de colar2 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. pronominal
    1. Sortir un líquid d’un recipient, d’un lloc, passant per un forat, un conducte, etc. L’aigua s’ha anat escolant per la claveguera. La sang s’escolava per la ferida.
    2. per analogia Passar una cosa, una persona o un animal a través d’un lloc estret o vencent algun obstacle. Pel finestral de l’església s’escolava un raig de sol. El nen es va escolar per entre les cames dels que el voltaven.
    3. figuradament Passar, transcórrer, el temps. Els anys s’escolen molt de pressa.
  2. pronominal
    1. Perdre, un recipient, el líquid que conté en sortir aquest per un forat, una clivella, etc. Escolar-se una gerra, una olla.
    2. especialment Perdre una persona o un animal molta sang o tota la sang.
  3. transitiu Buidar, escórrer.



    4. Vegeu també:
    escolar1

■ escolar2

verb pronominal Sortir un líquid d’un recipient, d’un lloc, passant per un forat, un conducte, etc L’aigua s’ha anat escolant per la claveguera La sang s’escolava per la ferida per analogia Passar una cosa, una persona o un animal a través d’un lloc estret o vencent algun obstacle Pel finestral de l’església s’escolava un raig de sol El nen es va escolar per entre les cames dels que el voltaven figuradament Passar, transcórrer, el temps Els anys s’escolen molt de pressa pronominal Perdre, un recipient, el líquid que conté en sortir aquest per un forat, una clivella, etc Escolar-se una gerra,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolarca

■ escolarca

masculí filosofia Cadascun dels membres d’una escola antiga, principalment el seu fundador i els dirigents successius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolaritat

■ escolaritat

femení ensenyament Durada d’uns estudis determinats Assistència mínima per a acreditar uns estudis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolarització

■ escolarització

femení ensenyament Acció d’escolaritzar l’efecte Assistència sistemàtica a l’escola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolaritzar

■ escolaritzar

verb transitiu ensenyament Proporcionar a algú, especialment als infants, ensenyament en una escola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolàstic
| escolàstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escolàstic</title>

Etimologia: del b. ll. scholasticus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’escolàstica.
    2. per extensió i despectivament Que es limita a la lletra d’un autor, d’una escola i no és crític. Rebé una educació monolítica i escolàstica.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Membre de l’escolàstica.
    2. Seguidor de l’escolàstica.
  3. femení cristianisme i filosofia Moviment filosoficoteològic que predominà a l’Europa medieval i que consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó.

■ escolàstic
| escolàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escolàstica per extensió i despectivament Que es limita a la lletra d’un autor, d’una escola i no és crític Rebé una educació monolítica i escolàstica adjectiu i masculí i femení Membre de l’escolàstica Seguidor de l’escolàstica femení cristianisme i filosofia Moviment filosoficoteològic que predominà a l’Europa medieval i que consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escolàsticament

■ escolàsticament

adverbi A la manera dels escolàstics
Traducció