Es mostren 88939 resultats

escopofílic
| escopofílica

escopofílic
| escopofílica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escopofília
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escopolamina

■ escopolamina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide extret de l’herba queixalera i d’altres solanàcies La seva fórmula és C 1 7 H 2 1 NO 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escora</title>

Etimologia: del fr. ant. escore ‘pal per a apuntalar una embarcació’, d’origen germ., probablement del neerl. schoor, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení marina, marítim
  1. Corba que passa pels punts de més amplària de totes les quadernes d’un vaixell.
  2. Inclinació d’un vaixell damunt un dels seus costats.
  3. Cadascun dels puntals que hom posa al costat de l’embarcació per apuntalar-la mentre està en dic.

■ escora

femení marina, marítim Corba que passa pels punts de més amplària de totes les quadernes d’un vaixell Inclinació d’un vaixell damunt un dels seus costats Cadascun dels puntals que hom posa al costat de l’embarcació per apuntalar-la mentre està en dic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorar

■ escorar

verb marina, marítim transitiu Apuntalar amb escores intransitiu Inclinar-se un vaixell per defecte de l’estiba de la càrrega, per la força del vent o de la mar, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorball

■ escorball

masculí ictiologia Corball
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorbut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorbut</title>

Etimologia: del fr. scorbut, i aquest, del b. ll. scorbutus, d’origen incert; la font immediata podria haver estat el neerl. scheurbuik, el b. al. schorbuk i fins el rus ant. i dial. skrobot 1a font: 1803, DEst.
    masculí patologia
  1. Malaltia de curs lent, semblant a la púrpura, produïda per la manca o la insuficiència de vitamina C i per les males condicions higièniques, que es caracteritza per la depressió nerviosa, color groguenc de la pell, tumefacció de les genives, petèquies i equimosis hipodèrmiques, dolors articulars, etc.
  2. escorbut infantil Afecció de la primera infància caracteritzada per les alteracions dels ossos llargs.

■ escorbut

masculí patologia Malaltia de curs lent, semblant a la púrpura, produïda per la manca o la insuficiència de vitamina C i per les males condicions higièniques, que es caracteritza per la depressió nerviosa, color groguenc de la pell, tumefacció de les genives, petèquies i equimosis hipodèrmiques, dolors articulars, etc escorbut infantil Afecció de la primera infància caracteritzada per les alteracions dels ossos llargs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorbútic
| escorbútica

■ escorbútic
| escorbútica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escorbut adjectiu i masculí i femení Que pateix escorbut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorç</title>

Etimologia: de l’it. scorcio i scorciare, ll. vg. *excurtiare ‘escurçar’ 1a font: 1900
masculí art Representació plàstica d’una cosa, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva.

■ escorç

masculí art Representació plàstica d’una cosa, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorça</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement ll. cŏrtex, cŏrtĭcis, íd. amb influx de excorticare ‘escorxar’ i fins de scortea ‘mantell de pell’, der. de scortum ‘pell, cuiro’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica
    1. Part externa de l’arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
    2. Coberta externa i dura d’algunes fruites. Escorça de magrana.
  2. figuradament No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses.
  3. anatomia animal
    1. Capa externa dels òrgans.
    2. escorça cerebral Capa externa del cervell, formada per neurones (substància grisa).
  4. geologia
    1. Capa sòlida i més externa d’un planeta o d’un satèl·lit, composta de materials lleugers.
    2. escorça terrestre Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi, anomenada també litosfera.

■ escorça

femení botànica Part externa de l’arrel, tija i branques de les plantes llenyoses Coberta externa i dura d’algunes fruites Escorça de magrana figuradament No considerar el fons, sinó l’escorça de les coses anatomia animal Capa externa dels òrgans escorça cerebral Capa externa del cervell, formada per neurones substància grisa geologia Capa sòlida i més externa d’un planeta o d’un satèllit, composta de materials lleugers escorça terrestre Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi, anomenada també litosfera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorçador
| escorçadora

■ escorçador
| escorçadora

adjectiu Que escorça màquina escorçadora o simplement escorçadora tecnologia Màquina emprada per a escorçar els troncs en llur preparació per a la fabricació de pasta de cellulosa
Traducció