Es mostren 88939 resultats

■ escripturístic
| escripturística

■ escripturístic
| escripturística

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Sagrada Escriptura femení Bíblia Ciència que estudia la Sagrada Escriptura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escrit</title>

Etimologia: de escriure 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Cosa escrita. Llegir un escrit.
    2. especialment Composició literària. Té molts escrits inèdits. Els seus escrits han estat traduïts a diversos idiomes.
    3. per escrit Per mitjà d’un escrit. Comunicar per escrit una petició.
    4. posar en escrit (una cosa) Escriure-la.
  2. dret
    1. Document que hom redacta per fer constar un acte o contracte.
    2. Document presentat a l’autoritat judicial o administrativa en reclamació d’un dret o per formular una petició.
    3. escrit de conclusions dret processal civil Escrit que, en acabar la primera instància del judici declaratiu de major quantia, cada litigant presenta per compilar les seves proves i fer la crítica de les del contrari.
    4. escrit de greuges antigament Escrit en què l’apel·lant exposava davant el tribunal superior els greuges que creia haver rebut de l’inferior i demanava que la sentència d’aquest fos revocada o modificada.

■ escrit

masculí Cosa escrita Llegir un escrit especialment Composició literària Té molts escrits inèdits Els seus escrits han estat traduïts a diversos idiomes per escrit Per mitjà d’un escrit Comunicar per escrit una petició posar en escrit una cosa Escriure-la dret Document que hom redacta per fer constar un acte o contracte Document presentat a l’autoritat judicial o administrativa en reclamació d’un dret o per formular una petició escrit de conclusions dret processal civil Escrit que, en acabar la primera instància del judici declaratiu de major quantia, cada litigant presenta per compilar les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrita

■ escrita

femení ictiologia Rajada escrita blanca Rajada blanca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escriure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escriure</title>

Partició sil·làbica: es_criu_re
Etimologia: del ll. scrībĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu
    1. Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l’altre. Escriu això que et dictaré.
    2. especialment Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu ‘home’ sense ‘h’.
    3. usat absolutament Escriu amb llapis, a màquina.
    4. màquina d’escriure màquines i instruments d’oficina i tecnologia Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
    1. transitiu Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
    2. transitiu Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
    3. transitiu i usat absolutament Li escric cada dia.
    4. pronominal Tenir correspondència epistolar. S’escriuen sovint.
  3. transitiu
    1. Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel·la.
    2. usat absolutament Escriu amb elegància, amb sobrietat.

■ escriure

verb transitiu Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats Escriu les xifres que et diré Aquest mot, escriu-lo sota l’altre Escriu això que et dictaré especialment Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc, amb una ploma, un llapis, etc No sé escriure aquest mot Sempre escriu ‘home’ sense ‘h’ usat absolutament Escriu amb llapis, a màquina màquina d’escriure màquines i instruments d’oficina i tecnologia Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper transitiu Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrivà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escrivà</title>

Etimologia: b. ll. scrība, -ānis, alteració del ll scriba, -ae ‘copista’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí història del dret El qui tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives. Escrivà major. Escrivà de ració.

■ escrivà

masculí història del dret El qui tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives Escrivà major Escrivà de ració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrivania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escrivania</title>

Partició sil·làbica: es_cri_va_ni_a
Etimologia: de escrivà 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. Ofici de notari o escrivà públic.
  2. Oficina o despatx del notari o escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o protocols notarials.
  3. Objecte d’escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d’escriure. Una escrivania d’argent.

■ escrivania

femení Ofici de notari o escrivà públic Oficina o despatx del notari o escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o protocols notarials Objecte d’escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d’escriure Una escrivania d’argent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrivent
| escriventa

■ escrivent
| escriventa

masculí i femení Persona que té per ofici escriure per compte d’altri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escroba

escroba

femení entomologia Solc a tots dos costats de la trompa d’alguns insectes, on es colloquen els escaps de les antenes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrobiculat
| escrobiculada

■ escrobiculat
| escrobiculada

adjectiu botànica Cobert de petites cavitats o depressions poc profundes, amples i de fons pla Un bolet de peu i barret escrobiculats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escròfula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escròfula</title>

Etimologia: del ll. td. scrofŭla, íd., dimin., de scrofa ‘truja’, a causa de les deformacions desagradables de la malaltia 1a font: s. XV, Cauliach
femení patologia Forma de tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical que afecta sobretot els nens i els adolescents.

■ escròfula

femení patologia Forma de tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical que afecta sobretot els nens i els adolescents
Traducció