Es mostren 88939 resultats

■ escrotal

■ escrotal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’escrot Semblant a l’escrot Dit de l’aspecte que presenta la llengua en alguns afectats de sífilis hereditària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrotocele

■ escrotocele

femení patologia Hèrnia en l’escrot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrú
| escrua

■ escrú
| escrua

plural  escrús, escrues adjectiu Aspre, rude, desagradable Ardu, penós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escruix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escruix</title>

Partició sil·làbica: es_cruix
Etimologia: de escruixir
    Mot usat en les expressions
  1. a escruix locució adverbial A preu fix i sense reserves, aplicat a un arrendament, a la venda d’arbres d’un bosc, etc.
  2. en escruix
    1. locució adverbial Amb ruptura completa, amb separació de les parts. La ventada ha romput en escruix la soca de l’arbre.
    2. locució adjectiva indústria surera Dit del suro no trencat, tal com els peladors l’han tret de l’arbre.

■ escruix

Mot usat en les expressions a escruix locució adverbial A preu fix i sense reserves, aplicat a un arrendament, a la venda d’arbres d’un bosc, etc en escruix locució adverbial Amb ruptura completa, amb separació de les parts La ventada ha romput en escruix la soca de l’arbre locució adjectiva indústria surera Dit del suro no trencat, tal com els peladors l’han tret de l’arbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escruixidor
| escruixidora

■ escruixidor
| escruixidora

adjectiu Que escruixeix masculí botànica Petit arbust de la família de les papilionàcies Adenocarpus telonensis , de fulles trifoliades, flors grogues i fruit enganxós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escruiximent

■ escruiximent

masculí Acció d’escruixir o d’escruixir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escruixir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escruixir</title>

Partició sil·làbica: es_crui_xir
Etimologia: de cruixir 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb [pr ind sing 2 escruixes]
    1. transitiu Fer consentir greument alguna cosa una pressió, una tracció o una torsió massa fortes. Com l’ha abraonat! Deu haver-li escruixit tots els ossos.
    2. pronominal Han estrebat tant la corda, que s’ha escruixit: pot rompre’s d’un moment a l’altre.
  2. figuradament
    1. transitiu i usat absolutament Commoure fortament l’ànim una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc. Escruix de pensar que l’afusellaran.
    2. pronominal especialment Jo m’escruixo de veure el pa que es fa malbé a casa teva. En sentir-lo renegar, s’ha escruixit.

■ escruixir

verb pr ind sing 2 escruixes transitiu Fer consentir greument alguna cosa una pressió, una tracció o una torsió massa fortes Com l’ha abraonat Deu haver-li escruixit tots els ossos pronominal Han estrebat tant la corda, que s’ha escruixit pot rompre’s d’un moment a l’altre figuradament transitiu i usat absolutament Commoure fortament l’ànim una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc Escruix de pensar que l’afusellaran pronominal especialment Jo m’escruixo de veure el pa que es fa malbé a casa teva En sentir-lo renegar, s’ha escruixit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrúpol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escrúpol</title>

Etimologia: del ll. scrūpŭlus ‘pedreta petita que ens molesta dins el calçat’ 1a font: 1398, Metge
    masculí
    1. Part, porció, molt petita d’una cosa.
    2. Pes, temps, etc., molt petit, pres com a unitat.
    3. especialment i antigament metrologia i astronomia Cadascun dels minuts en què es divideix un grau de cercle.
    4. especialment i antigament metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Unitat de pes que consta de 24 grans i és equivalent a 1/24 d’unça, és a dir, 1,198 g.
  2. figuradament
    1. Dubte, inquietud de la consciència, per cosa poc important. Treu-te aquest escrúpol de sobre!
    2. [generalment en pl] Aprensió, fre que posa la consciència, a obrar o decidir, per por que l’acció duta a terme no sigui immoral, injusta, il·lícita, etc. Tenir escrúpols religiosos, de consciència. Amb tants d’escrúpols no et faràs ric. Un home sense escrúpols.
    3. Aprensió, fàstic. Li fa escrúpol menjar als restaurants.

■ escrúpol

masculí Part, porció, molt petita d’una cosa Pes, temps, etc, molt petit, pres com a unitat especialment i antigament metrologia i astronomia Cadascun dels minuts en què es divideix un grau de cercle especialment i antigament metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Unitat de pes que consta de 24 grans i és equivalent a 1/24 d’unça, és a dir, 1,198 g figuradament Dubte, inquietud de la consciència, per cosa poc important Treu-te aquest escrúpol de sobre generalment en pl Aprensió, fre que posa la consciència, a obrar o decidir, per por que l’acció duta a terme no sigui immoral, injusta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrupolejar

■ escrupolejar

verb intransitiu Tenir escrúpols, mostrar-se escrupolós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escrupoló

■ escrupoló

masculí Part molt petita d’una cosa
Traducció