Es mostren 88939 resultats

■ escucar

■ escucar

verb transitiu agricultura Descucar, netejar de cuques una planta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escucutar

■ escucutar

verb transitiu dialectal Llevar la brosta als arbres Fer perdre en el joc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escudar</title>

Homòfon: escodar
Etimologia: de escut 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Cobrir amb l’escut.
    2. per analogia Resguardar, protegir com amb un escut. La serralada escuda la comarca.
  2. pronominal
    1. Cobrir-se amb l’escut dels cops de l’adversari.
    2. per analogia Fugint del pare va anar a escudar-se darrere la mare.
    3. figuradament Valer-se d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc. Els deixebles repetien les paraules del mestre: s’escudaven en la seva autoritat.

■ escudar

verb transitiu Cobrir amb l’escut per analogia Resguardar, protegir com amb un escut La serralada escuda la comarca pronominal Cobrir-se amb l’escut dels cops de l’adversari per analogia Fugint del pare va anar a escudar-se darrere la mare figuradament Valer-se d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc Els deixebles repetien les paraules del mestre s’escudaven en la seva autoritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudat
| escudada

■ escudat
| escudada

adjectiu Armat d’un escut masculí antigament Soldat armat d’escut escudat d’or numismàtica Moneda d’or de Pere III de Catalunya-Aragó encunyada a Perpinyà 1349
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudejar-se

■ escudejar-se

verb pronominal Cobrir-se amb l’escut escudar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudella

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">escudella</title>

Etimologia: del ll. scutĕlla ‘copeta, tasseta’ 1a font: 1271
    femení
    1. Vas de terrissa, pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc.
    2. oficis manuals Eina de terrisser, de forma de quart d’esfera, emprada per a donar forma a plats, escudelles, etc.
  2. gastronomia Plat d’arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
  3. fer escudella Fer fàstic, empipar.

■ escudella

femení Vas de terrissa, pisa, etc, de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc oficis manuals Eina de terrisser, de forma de quart d’esfera, emprada per a donar forma a plats, escudelles, etc gastronomia Plat d’arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment fer escudella Fer fàstic, empipar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudellada

■ escudellada

femení Quantitat de brou, escudella, etc, que cap en una escudella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudellam

■ escudellam

masculí Conjunt de plats, olles, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudellar

■ escudellar

verb transitiu Distribuir sopa, escudella, brou, etc, posant-ho en les escudelles o els plats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudeller
| escudellera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escudeller</title>

Etimologia: de escudella 1a font: 1413
  1. adjectiu Que s’agrada molt de menjar escudella.
  2. adjectiu Dit del plat on hom menja l’escudella o les sopes, dit també plat soper o fondo.
  3. masculí Prestatge per a posar-hi les escudelles o plats.
  4. masculí i femení Persona que feia o venia escudelles, plats i altres atuells de terrissa.

■ escudeller
| escudellera

adjectiu Que s’agrada molt de menjar escudella adjectiu Dit del plat on hom menja l’escudella o les sopes, dit també plat soper o fondo masculí Prestatge per a posar-hi les escudelles o plats masculí i femení Persona que feia o venia escudelles, plats i altres atuells de terrissa
Informació complementària
Traducció