Es mostren 88939 resultats

■ escurim

■ escurim

masculí Allò que es treu en escurar quelcom, especialment els plats, en haver menjat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escuró

■ escuró

masculí Neteja, escurada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escusat

escusat

masculí lavabo 3 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escussó

■ escussó

masculí heràldica Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escut</title>

Etimologia: del ll. scūtum, íd. 1a font: 1167
    masculí
    1. història Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
    2. per extensió Qualsevol cosa que protegeix o resguarda.
    3. figuradament Jo et faré d’escut contra els improperis dels teus enemics.
    4. armament Planxa d’acer muntada davant un canó, una metralladora, per a protegir els servents de la peça.
    5. entomologia Peça dorsal de l’exoesquelet d’alguns insectes, situada al tòrax.
    6. marina, marítim Peça de fusta que hi ha a la popa dels bots i embarcacions petites perquè s’hi assegui el qui porta el timó.
    7. mobiliari Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que hom col·loca al pany de portes i calaixos de mobles, de manera que fent d’ornament protegeixi dels efectes de la furgada repetida de la clau.
    8. zoologia Part dorsal de la closca de les tortugues.
    9. zoologia Cadascuna de les escates ventrals de les serps, que pel fet d’ésser amples i estar disposades en sentit transversal permeten a l’animal d’utilitzar-les com a àncora durant la locomoció.
    10. zoologia Conquilla. L’escut d’una sípia.
  2. agricultura Escudet.
  3. botànica Cèl·lula perifèrica de l’anteridiòfor de les carofícies.
  4. economia i numismàtica
    1. Nom de diferents monedes d’or i d’argent.
    2. Unitat monetària de Portugal, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.
  5. geomorfologia Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, esquists i gneis, generalment, que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
  6. heràldica
    1. Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc., formada per una superfície entre línies, dita camper, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
    2. de l’escut locució adjectiva Dit de l’objecte que, a la cimera, ha d’ésser representat amb la mateixa forma i en la mateixa posició que a l’escut.
    3. escut d’armes Escut.
  7. marina, marítim Estampa.

■ escut

masculí història Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre per extensió Qualsevol cosa que protegeix o resguarda figuradament Jo et faré d’escut contra els improperis dels teus enemics armament Planxa d’acer muntada davant un canó, una metralladora, per a protegir els servents de la peça entomologia Peça dorsal de l’exoesquelet d’alguns insectes, situada al tòrax marina, marítim Peça de fusta que hi ha a la popa dels bots i embarcacions petites perquè s’hi assegui el qui porta el timó mobiliari Placa de metall fos o estampat, amb un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escutel

escutel

masculí botànica Cotilèdon de les gramínies
Gran Diccionari de la llengua catalana

escutel·lària


<title type="display">escutel·lària</title>

Partició sil·làbica: es_cu_tel_là_ri_a
femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades (Scutellaria sp), amb fulles simples, oposades i dentades i amb flors bilabiades a parells en axil·les de fulles o en raïms terminals.

escutel·lària

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les labiades Scutellaria sp , amb fulles simples, oposades i dentades i amb flors bilabiades a parells en axilles de fulles o en raïms terminals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escúter


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escúter</title>

Etimologia: de l’angl. nord-americà scooter, reducció de motor scooter ‘patinet de motor’, de to scoot ‘arrencar ràpidament’, d’origen incert
masculí automòbil, automobilisme Motocicleta de cilindrada petita o mitjana el motor i els òrgans de transmissió de la qual són disposats a l’interior d’un carenat de planxa embotida que constitueix el seient, el qual, juntament amb una base per a posar-hi els peus, permet que el conductor viatgi amb comoditat.

■ escúter

masculí automòbil, automobilisme Motocicleta de cilindrada petita o mitjana el motor i els òrgans de transmissió de la qual són disposats a l’interior d’un carenat de planxa embotida que constitueix el seient, el qual, juntament amb una base per a posar-hi els peus, permet que el conductor viatgi amb comoditat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escuterista

escuterista

masculí i femení Persona que condueix un escúter
Gran Diccionari de la llengua catalana

escutiador
| escutiadora

escutiador

Partició sil·làbica: es_cu_ti_a_dor
Etimologia: de escutiar
    indústria tèxtil
  1. masculí i femení Persona que escutia.
  2. femení Instrument emprat per a escutiar.

escutiador
| escutiadora

indústria tèxtil masculí i femení Persona que escutia femení Instrument emprat per a escutiar
Traducció