Es mostren 88939 resultats

■ esdentegat
| esdentegada

■ esdentegat
| esdentegada

adjectiu Mancat de totes les dents o de la major part de les dents Un vell esdentegat Una serra esdentegada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdernec

■ esdernec

masculí escarràs 3 Ésser un esdernec de feina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdernegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esdernegar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu, potser d’un gal *darnom ‘part, tros’ 1a font: 1874
    verb
    1. transitiu Fer dernes alguna cosa.
    2. transitiu per extensió Fer malbé, espatllar.
    3. pronominal L’olla m’ha caigut a terra i s’ha esdernegat. Aquests mobles s’esderneguen de seguida.
  2. figuradament
    1. transitiu Capolar, cruixir.
    2. pronominal Escarrassar-se.

■ esdernegar

verb transitiu Fer dernes alguna cosa transitiu per extensió Fer malbé, espatllar pronominal L’olla m’ha caigut a terra i s’ha esdernegat Aquests mobles s’esderneguen de seguida figuradament transitiu Capolar, cruixir pronominal Escarrassar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esdet
| esdeta

esdet
| esdeta

masculí i femení història Individu d’un poble citat per Hecateu com un dels pobles ibèrics del País Valencià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdevenidor
| esdevenidora

■ esdevenidor
| esdevenidora

adjectiu Que ha d’esdevenir-se, futur Les coses esdevenidores Els temps esdevenidors masculí Avenir, especialment situació futura d’algú Pensa en el teu esdevenidor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdeveniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esdeveniment</title>

Etimologia: de esdevenir1 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Allò que s’esdevé; fet. Aleshores es produí un esdeveniment inesperat.
  2. especialment Fet extraordinari o important en la vida d’una persona, d’una col·lectivitat social, de la humanitat. Aquell esdeveniment el transformà. Per als nens la festa va ésser un esdeveniment. L’esdeveniment principal del segle.
  3. matemàtiques i física Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
  4. mecànica relativista Punt de l’espaitemps, caracteritzat per les coordenades x i t.

■ esdeveniment

masculí Allò que s’esdevé fet Aleshores es produí un esdeveniment inesperat especialment Fet extraordinari o important en la vida d’una persona, d’una collectivitat social, de la humanitat Aquell esdeveniment el transformà Per als nens la festa va ésser un esdeveniment L’esdeveniment principal del segle matemàtiques i física Cadascun dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria mecànica relativista Punt de l’espaitemps, caracteritzat per les coordenades x i t
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdevenimental

■ esdevenimental

adjectiu Relatiu als esdeveniments Teories esdevenimentals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdevenir1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esdevenir</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’un encreuament dels verbs ll. evenīre ‘sortir, escaure’s, produir-se’ i devenīre ‘venir baixant, caure’, tots dos der. de venīre ‘venir’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. La larva esdevingué papallona. Era pobre: ha esdevingut immensament ric.
    2. Passar a trobar-se en un lloc. De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca.
    1. intransitiu Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo. En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies.
    2. pronominal Tenir lloc, produir-se, un fet. Això s’esdevingué fa cinquanta anys.



    3. Vegeu també:
    esdevenir2

■ esdevenir1

verb intransitiu Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter La larva esdevingué papallona Era pobre ha esdevingut immensament ric Passar a trobar-se en un lloc De sobte esdevingueren en una vall paradisíaca intransitiu Advenir, alguna cosa, a algú, venir accidentalment a afectar-lo En poc temps ens han esdevingut moltes desgràcies pronominal Tenir lloc, produir-se, un fet Això s’esdevingué fa cinquanta anys Vegeu també esdevenir 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esdevenir2

esdevenir2

masculí filosofia Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent Vegeu també esdevenir 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esdevindre

esdevindre

verb intransitiu i pronominal esdevenir 1
Informació complementària