Es mostren 88939 resultats

■ esfagne

■ esfagne

masculí botànica Gènere de molses de l’ordre de les esfagnals Sphagnum sp , que viuen en torberes i aiguamolls, on formen gespes esponjoses, que es van morint per sota i originen la torba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfàgnides

■ esfàgnides

femení botànica plural Subclasse de molses que inclou les esfagnals singular Molsa de la subclasse de les esfàgnides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfalerita

■ esfalerita

femení mineralogia Sulfur de zinc, ZnS, mineral que cristallitza en el sistema cúbic o regular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfarinar-se

■ esfarinar-se

verb pronominal Desfer-se com farina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfarnegar

■ esfarnegar

verb transitiu Esclafar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfècids


<title type="display">esfècids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, d’ulls composts, acompanyats per ocels, tòrax robust i ales llargues i estretes.
  2. singular Insecte de la família dels esfècids.

esfècids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, d’ulls composts, acompanyats per ocels, tòrax robust i ales llargues i estretes singular Insecte de la família dels esfècids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfèn

■ esfèn

masculí mineralogia Silicat de titani i calci, CaTiSiO 5 , mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfen-

esfen-

Forma prefixada del mot grec sphḗn, -enós , que significa ‘falca, tascó’ Ex esfenoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfenacodonts


<title type="display">esfenacodonts</title>

    masculí paleontologia
  1. plural Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta (en l’esfenacodont) o de fins 1 m (en el dimetrodont).
  2. singular Rèptil fòssil del grup dels esfenacodonts.

esfenacodonts

masculí paleontologia plural Grup de rèptils fòssils, que comprèn els pelicosaures proveïts de llargues apòfisis vertebrals que formen una mena de cresta curta en l’esfenacodont o de fins 1 m en el dimetrodont singular Rèptil fòssil del grup dels esfenacodonts
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfeníscids

esfeníscids

masculí ornitologia plural Única família d’ocells de l’ordre dels esfenisciformes singular Ocell de la família dels esfeníscids