Es mostren 88940 resultats

■ esglaiament

■ esglaiament

masculí Acció d’esglaiar o d’esglaiar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglaiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglaiar</title>

Partició sil·làbica: es_gla_iar
Etimologia: del ll. vg. *esgladiare, del ll. digladiari ‘combatre a espasa’, der. de gladius ‘espasa’, que prengué el sentit de ‘infondre terror mortal’ causat per l’espasa mortífera 1a font: 1310
    verb
  1. transitiu Causar esglai. N’hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem.
  2. pronominal Ésser pres d’esglai. Va estar a punt de caure a l’abisme: tothom va esglaiar-se.

■ esglaiar

verb transitiu Causar esglai N’hi havia per a esglaiar qualsevol Esglaiava de pensar el perill que corríem pronominal Ésser pres d’esglai Va estar a punt de caure a l’abisme tothom va esglaiar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglaiós
| esglaiosa

■ esglaiós
| esglaiosa

adjectiu Que causa esglai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglaó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglaó</title>

Partició sil·làbica: es_gla_ó
Etimologia: d’un encreuament de escaló amb graó (esgraó) 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d’aquest a aquell o baixar del primer al segon.
  2. automàtica, automació Senyal nul per a t < 0 i de valor unitat per a t > 0.
  3. construcció Cadascun dels plans en què es descompon un ram d’escala i que hom trepitja en pujar-la o baixar-la.
  4. tecnologia Cadascuna de les rodes impulsores, en les turbines o en els compressors, que van muntades en sèrie en un mateix eix per a assolir velocitats o pressions més elevades.

■ esglaó

masculí Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d’aquest a aquell o baixar del primer al segon automàtica, automació Senyal nul per a t < 0 i de valor unitat per a t > 0 construcció Cadascun dels plans en què es descompon un ram d’escala i que hom trepitja en pujar-la o baixar-la tecnologia Cadascuna de les rodes impulsores, en les turbines o en els compressors, que van muntades en sèrie en un mateix eix per a assolir velocitats o pressions més elevades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglaonadament

■ esglaonadament

adverbi Formant gradació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglaonament

■ esglaonament

masculí Acció d’esglaonar o d’esglaonar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglaonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esglaonar</title>

Partició sil·làbica: es_gla_o_nar
Etimologia: de esglaó
    verb
    1. transitiu Disposar formant una gradació.
    2. pronominal S’esglaonaren fent filera, d’esquerra a dreta, començant pels més alts.
    1. transitiu Situar ordenadament de distància en distància.
    2. pronominal Els criats s’han esglaonat tot al llarg del passadís.
  3. transitiu construcció Construir o col·locar els esglaons d’una escala.

■ esglaonar

verb transitiu Disposar formant una gradació pronominal S’esglaonaren fent filera, d’esquerra a dreta, començant pels més alts transitiu Situar ordenadament de distància en distància pronominal Els criats s’han esglaonat tot al llarg del passadís transitiu construcció Construir o collocar els esglaons d’una escala
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ església


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">església</title>

Partició sil·làbica: es_glé_si_a
Etimologia: del ll. td. ecclēsia, i aquest, del gr. ekklēsía ‘assemblea’, amb terminació culta eclesiàstica i amb es- més corrent en cat 1a font: s. XII
    femení cristianisme
    1. Comunitat local de cristians entorn d’un bisbe.
    2. Porció de l’Església universal definida per un concepte ètnic o geogràfic (església italoalbanesa, església d’Occident), per una doctrina (església monofisita), per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment (església nestoriana, església luterana), per un ritu litúrgic (església bizantina), etc.
    3. Església Catòlica Església constituïda institucionalment entorn del papa de Roma que proclama haver mantingut la successió apostòlica i la primacia sobre les altres seus apostòliques.
    4. església militant Els fidels vivents.
    5. església primitiva La comunitat cristiana dels temps apostòlics.
    6. església purgant Les ànimes del purgatori.
    7. església triomfant Els benaurats del cel.
    8. Església universal (o simplement Església) Comunitat dels seguidors de Crist.
  2. El conjunt de tots els ministres d’una Església, el seu govern.
  3. arquitectura i litúrgia Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.

■ església

femení cristianisme Comunitat local de cristians entorn d’un bisbe Porció de l’Església universal definida per un concepte ètnic o geogràfic església italoalbanesa, església d’Occident , per una doctrina església monofisita , per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment església nestoriana, església luterana , per un ritu litúrgic església bizantina , etc Església Catòlica Església constituïda institucionalment entorn del papa de Roma que proclama haver mantingut la successió apostòlica i la primacia sobre les altres seus apostòliques església militant Els fidels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglesiada

■ esglesiada

femení Conjunt de la gent que omple una església
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esglesier
| esglesiera

■ esglesier
| esglesiera

adjectiu Dit del camí que porta a l’església
Traducció