Es mostren 88939 resultats

■ esgrunar

■ esgrunar

verb transitiu Engrunar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esguard</title>

Etimologia: de esguardar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Mirada. Un esguard alegre, tendre, amenaçador.
    1. Consideració. Tenir esguard envers algú.
    2. en esguard de En comparació de.
    3. per esguard de En consideració a.
    4. tenint esguard que Considerant que.
  3. donar-se (o dar-se) un esguard (amb algú) Tenir-hi una retirança, assemblar-se.

■ esguard

masculí Mirada Un esguard alegre, tendre, amenaçador Consideració Tenir esguard envers algú en esguard de En comparació de per esguard de En consideració a tenint esguard que Considerant que donar-se o dar-se un esguard amb algú Tenir-hi una retirança, assemblar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguardament

■ esguardament

masculí Acció d’esguardar o d’esguardar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguardar

■ esguardar

verb transitiu Mirar pronominal S’esguardaren als ulls molta estona sense parpellejar transitiu Considerar, tenir en compte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguell

■ esguell

masculí Esquinç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgüell

■ esgüell

masculí Xiscle o esgarip de certs animals, com el porc, el conill, la rata, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguellar

■ esguellar

verb transitiu i pronominal esqueixar 2
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgüellar

■ esgüellar

verb intransitiu Fer esgüells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguerrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esguerrar</title>

Homòfon: esgarrar
Etimologia: modificació de l’ant. esgarrar
    verb
  1. transitiu antigament història del dret Tallar la garra o part inferior de la cama com a càstig de certs delictes.
    1. transitiu Tallar un membre o una part del cos (a algú) o ferir (algú) danyant-lo greument en una part del cos.
    2. pronominal S’esguerrà a la guerra.
  3. per analogia
    1. transitiu No reeixir en l’execució d’alguna cosa, fer-la malament. Ves amb compte, quan tallis el vestit: no l’esguerris. El forner, amb un cop de pala, ha esguerrat quatre pans.
    2. pronominal Amb les pedregades que fa aquests dies s’esguerrarà la collita.

■ esguerrar

verb transitiu antigament història del dret Tallar la garra o part inferior de la cama com a càstig de certs delictes transitiu Tallar un membre o una part del cos a algú o ferir algú danyant-lo greument en una part del cos pronominal S’esguerrà a la guerra per analogia transitiu No reeixir en l’execució d’alguna cosa, fer-la malament Ves amb compte, quan tallis el vestit no l’esguerris El forner, amb un cop de pala, ha esguerrat quatre pans pronominal Amb les pedregades que fa aquests dies s’esguerrarà la collita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esguerrat
| esguerrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esguerrat</title>

Homòfon: esgarrat
Etimologia: de esguerrar
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Mancat d’algun membre, mutilat.
    2. per extensió Que té una part del cos deformada.
  2. adjectiu
    1. Dit del membre, part o òrgan espatllat, mutilat o poc desenvolupat.
    2. per extensió Dit d’una cosa malmesa, deformada, feta malbé. Un gerro, un plat, esguerrat. Aquest sastre m’ha fet l’americana esguerrada.

■ esguerrat
| esguerrada

adjectiu i masculí i femení Mancat d’algun membre, mutilat per extensió Que té una part del cos deformada adjectiu Dit del membre, part o òrgan espatllat, mutilat o poc desenvolupat per extensió Dit d’una cosa malmesa, deformada, feta malbé Un gerro, un plat, esguerrat Aquest sastre m’ha fet l’americana esguerrada
Informació complementària
Traducció