Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ esllanguiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllanguiment</title>

Etimologia: de esllanguir-se

masculí

Acció d’esllanguir-se.
Condició d’esllanguit.

■ esllanguiment

masculí Acció d’esllanguir-se Condició d’esllanguit

■ esllanguir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllanguir-se</title>

Etimologia: de llanguir 1a font: s. XV

verb pronominal Esdevenir esllanguit, esprimatxar-se.

■ esllanguir-se

verb pronominal Esdevenir esllanguit, esprimatxar-se

■ esllanguit

| esllanguida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllanguit</title>

Etimologia: de esllanguir-se

adjectiu Que no té de molt la grossor que li correspondria per la seva alçada; prim, esprimatxat.

■ esllanguit

| esllanguida

adjectiu Que no té de molt la grossor que li correspondria per la seva alçada prim, esprimatxat

■ esllavissada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllavissada</title>

Etimologia: de esllavissar-se 1a font: c. 1900, Verdaguer

femení

Acció d’esllavissar-se;
l’efecte.

■ esllavissadís

| esllavissadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllavissadís</title>

Etimologia: de esllavissar-se

adjectiu Que s’esllavissa fàcilment.

■ esllavissadís

| esllavissadissa

adjectiu Que s’esllavissa fàcilment

■ esllavissall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllavissall</title>

Etimologia: de esllavissar-se

masculí Esllavissada.

■ esllavissament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllavissament</title>

Etimologia: de esllavissar-se

masculí Esllavissada.

■ esllavissar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllavissar-se</title>

Etimologia: de llau 1a font: 1777

verb

pronominal

Desprendre’s i caure una massa de terra, de rocs, etc., d’un marge, d’un cingle, d’un mur, etc.; ensulsiar-se, esbaldregar-se.
figuradament El mocador de seda se li esllavissava per l’abric.

verb pronominal Desprendre’s i caure una massa de terra, de rocs, etc, d’un marge, d’un cingle, d’un mur, etc ensulsiar-se, esbaldregar-se figuradament El mocador de seda se li esllavissava per l’abric

■ esllemenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllemenar</title>

Etimologia: de llémena 1a font: 1599

verb

transitiu

Treure les llémenes a algú.
agricultura Tallar els brots petits que surten d’un arbre, especialment a la base, i que solen ésser perjudicials a la planta.

■ esllemenar

verb transitiu Treure les llémenes a algú agricultura Tallar els brots petits que surten d’un arbre, especialment a la base, i que solen ésser perjudicials a la planta

■ esllenegament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllenegament</title>

Etimologia: de esllenegar

masculí

Acció d’esllenegar o d’esllenegar-se;
l’efecte.

■ esllenegament

masculí Acció d’esllenegar o d’esllenegar-se l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esllanguiment

■ esllanguir-se

■ esllanguit | esllanguida

■ esllanguit | esllanguida

■ esllavissada

■ esllavissadís | esllavissadissa

■ esllavissadís | esllavissadissa

■ esllavissall

■ esllavissament

■ esllavissar-se

■ esllemenar

■ esllenegament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esllanguit

| esllanguida

■ esllanguit

| esllanguida

■ esllavissadís

| esllavissadissa

■ esllavissadís

| esllavissadissa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia