Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Desprendre’s i caure una massa de terra, de rocs, etc., d’un marge, d’un cingle, d’un mur, etc.; ensulsiar-se, esbaldregar-se.
figuradament El mocador de seda se li esllavissava per l’abric.

verb pronominal Desprendre’s i caure una massa de terra, de rocs, etc, d’un marge, d’un cingle, d’un mur, etc ensulsiar-se, esbaldregar-se figuradament El mocador de seda se li esllavissava per l’abric

■ esllemenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esllemenar</title>

Etimologia: de llémena 1a font: 1599

verb

transitiu

Treure les llémenes a algú.
agricultura Tallar els brots petits que surten d’un arbre, especialment a la base, i que solen ésser perjudicials a la planta.

■ esllemenar

verb transitiu Treure les llémenes a algú agricultura Tallar els brots petits que surten d’un arbre, especialment a la base, i que solen ésser perjudicials a la planta

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ eslip

■ esllanguiment

■ esllanguir-se

■ esllanguit | esllanguida

■ esllanguit | esllanguida

■ esllavissada

■ esllavissadís | esllavissadissa

■ esllavissadís | esllavissadissa

■ esllavissall

■ esllavissament

■ esllavissar-se

■ esllemenar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esllanguit

| esllanguida

■ esllanguit

| esllanguida

■ esllavissadís

| esllavissadissa

■ esllavissadís

| esllavissadissa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia