Es mostren 88953 resultats

■ albió
| albiona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albió</title>

Partició sil·làbica: al_bi_ó
Etimologia: del ll. Albion, nom ant. de la Gran Bretanya, d’origen cèltic
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als albions.
  2. masculí i femení
    1. Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al sud d’Anglaterra.
    2. Individu d’un poble preromà establert a Astúries.

■ albió
| albiona

història adjectiu Relatiu o pertanyent als albions masculí i femení Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al sud d’Anglaterra Individu d’un poble preromà establert a Astúries
Gran Diccionari de la llengua catalana

albiolenc
| albiolenca

albiolenc
| albiolenca

adjectiu i masculí i femení De l’Albiol Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albir

■ albir

masculí Acció d’albirar, judici filosofia Lliure albir Obraven al seu albir lliure o franc albir Facultat de la voluntat per a decidir lliurement
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albirador
| albiradora

■ albirador
| albiradora

adjectiu Que pot ésser albirat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albirament

■ albirament

masculí Acció d’ albirar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albirar</title>

Etimologia: del ll. arbĭtrare ‘judicar’ i també ‘examinar, veure sense ser vist’, der. de arbĭter, -tri ‘testimoni ocular’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot executar-se, etc. No podia albirar aquella victòria futura.
  2. Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé. Des de dalt albiraven el vaixell.

■ albirar

verb transitiu Formar judici sobre una cosa, imaginar com és, com pot executar-se, etc No podia albirar aquella victòria futura Veure de lluny alguna cosa sense distingir-la bé Des de dalt albiraven el vaixell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albita</title>

Homòfon: helvita
Etimologia: del ll. albus ‘blanc’ i -ita
    femení
  1. explosius Mescla explosiva de baixa temperatura d’explosió, a base de nitrat amònic, nitrat de guanidini i nitroguanidina.
  2. mineralogia Silicat d’alumini i de sodi, Si3O8AlNa, del grup dels feldespats.

■ albita

femení explosius Mescla explosiva de baixa temperatura d’explosió, a base de nitrat amònic, nitrat de guanidini i nitroguanidina mineralogia Silicat d’alumini i de sodi, Si 3 O 8 AlNa, del grup dels feldespats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albitització

■ albitització

femení mineralogia Procés pel qual els feldespats de diverses roques es transformen en albita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albíxeres

■ albíxeres

femení plural Regal que hom dona al portador d’una bona nova
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

albízia


<title type="display">albízia</title>

Partició sil·làbica: al_bí_zi_a
Etimologia: del nom de Filippo degli Albizzi, que la introduí a Itàlia el 1749
femení botànica Gènere d’arbres i d’arbusts caducifolis de la família de les mimosàcies (Albizia sp), de fulles compostes i de flors vistents, força emprats com a planta ornamental.

albízia

femení botànica Gènere d’arbres i d’arbusts caducifolis de la família de les mimosàcies Albizia sp , de fulles compostes i de flors vistents, força emprats com a planta ornamental