Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ esmorronar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorronar</title>

Etimologia: de morro

verb transitiu i pronominal Esmorrellar.

■ esmorteïdor

| esmorteïdora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorteïdor</title>

Partició sil·làbica: es_mor_te_ï_dor
Etimologia: de esmorteir

adjectiu Que esmorteeix.
masculí Amortidor.

■ esmorteïdor

| esmorteïdora

adjectiu Que esmorteeix masculí Amortidor

■ esmorteïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorteïment</title>

Partició sil·làbica: es_mor_te_ï_ment
Etimologia: de esmorteir 1a font: 1803, DEst.

masculí

1. Acció d’esmorteir;
2. l’efecte.
tecnologia Amortiment.

■ esmorteïment

masculí Acció d’esmorteir l’efecte tecnologia Amortiment

■ esmorteir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorteir</title>

Partició sil·làbica: es_mor_te_ir
Etimologia: de mort²

verb

transitiu

Fer menys viva una cosa, menys intensa o violenta. Esmorteir la violència d’un cop. Esmorteir l’esclat de la llum. Les parets folrades esmorteïen els sorolls.
amortitzar 2 1.
tecnologia Amortir.

verb transitiu Fer menys viva una cosa, menys intensa o violenta Esmorteir la violència d’un cop Esmorteir l’esclat de la llum Les parets folrades esmorteïen els sorolls amortitzar 2 1 tecnologia Amortir

■ esmortiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmortiment</title>

Etimologia: de esmortir 1a font: s. XIV, Llull

masculí

Acció d’esmortir o d’esmortir-se;
l’efecte.

■ esmortiment

masculí Acció d’esmortir o d’esmortir-se l’efecte

■ esmortir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmortir</title>

Etimologia: de mort² 1a font: s. XIV, Llull

verb

1. transitiu Deixar com mort.
2. pronominal Perdre els sentits; desmaiar-se.
transitiu Esmorteir.

■ esmortir

verb transitiu Deixar com mort pronominal Perdre els sentits desmaiar-se transitiu Esmorteir

■ esmorzada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorzada</title>

Etimologia: de esmorzar¹

femení Acció d’esmorzar.

■ esmorzada

femení Acció d’esmorzar

■ esmorzar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorzar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’un ll. vg. *admŏrdium, der. del ll. admordēre ‘fer un mos’, potser a través d’un *almorzo, bé que adoptant la forma verbal per a completar la sèrie dinar, berenar, sopar 1a font: 1575

verb intransitiu Prendre l’esmorzar. Avui he esmorzat a les deu. Jo no esmorzo mai.

Vegeu també:
esmorzar²

■ esmorzar¹

verb intransitiu Prendre l’esmorzar Avui he esmorzat a les deu Jo no esmorzo mai Vegeu també esmorzar 2

■ esmorzar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmorzar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. esmorzar¹

masculí

Primer àpat o menjada que es fa amb anterioritat al dinar. Fer un bon esmorzar.
esmorzar dinar Esmorzar pres més tard de l’hora i força abundant que serveix ja de dinar.

Vegeu també:

esmorzar¹

■ esmorzar²

masculí Primer àpat o menjada que es fa amb anterioritat al dinar Fer un bon esmorzar esmorzar dinar Esmorzar pres més tard de l’hora i força abundant que serveix ja de dinar Vegeu també esmorzar 1

■ esmotxadura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmotxadura</title>

Etimologia: de esmotxar 1a font: 1696, DLac.

femení Part entrant en el perímetre d’alguna cosa.

■ esmotxadura

femení Part entrant en el perímetre d’alguna cosa

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esmorronar

■ esmorteïdor | esmorteïdora

■ esmorteïdor | esmorteïdora

■ esmorteïment

■ esmorteir

■ esmortiment

■ esmortir

■ esmorzada

■ esmorzar1

■ esmorzar2

■ esmotxadura

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esmorteïdor

| esmorteïdora

■ esmorteïdor

| esmorteïdora

■ esmorzar¹

■ esmorzar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia