Es mostren 88939 resultats

■ espantallops

■ espantallops

masculí botànica Arbust de la família de les papilionàcies Colutea arborescens , de fulles compostes i flors grogues i grosses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantament

■ espantament

masculí Acció d’espantar o espantar-se Espant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantamosques

■ espantamosques

masculí Aparell, ventall, etc, que, agitant-lo en l’aire, serveix per a esquivar les mosques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantaocells

■ espantaocells

masculí Espantall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espantar</title>

Homòfon: espentar
Etimologia: del ll. vg. *expaventare, der. de expavēre ‘témer’, der. també de pavēre, íd.; en cat. ant. tenim també espaventar 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Causar espant. Amb aquestes ulleres fosques espantes la canalla. Les teves paraules no ens espanten.
    2. transitiu i usat absolutament Això sí que espanta.
    3. pronominal S’espanta de seguida. Quan sento sorolls a la nit m’espanto.
    1. transitiu Fer fugir amb amenaces, gests violents, etc. Espanta les mosques amb la mà.
    2. pronominal Fugir. Si el cavall s’espanta l’haurem d’empaitar.

■ espantar

verb transitiu Causar espant Amb aquestes ulleres fosques espantes la canalla Les teves paraules no ens espanten transitiu i usat absolutament Això sí que espanta pronominal S’espanta de seguida Quan sento sorolls a la nit m’espanto transitiu Fer fugir amb amenaces, gests violents, etc Espanta les mosques amb la mà pronominal Fugir Si el cavall s’espanta l’haurem d’empaitar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantavelles

■ espantavelles

masculí Espanta-sogres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantívol
| espantívola

■ espantívol
| espantívola

adjectiu Espantadís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantós
| espantosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espantós</title>

Etimologia: de espantar 1a font: s. XV, I. de Villena
    adjectiu
  1. Que causa espant. Un crim espantós. Una guerra espantosa. Va caure d’una alçària espantosa.
  2. figuradament Exagerat, excessiu fins a causar desgrat o molèstia. És espantós com criden! Una lletjor espantosa.

■ espantós
| espantosa

adjectiu Que causa espant Un crim espantós Una guerra espantosa Va caure d’una alçària espantosa figuradament Exagerat, excessiu fins a causar desgrat o molèstia És espantós com criden Una lletjor espantosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espantosament

■ espantosament

adverbi D’una manera espantosa Les feres bramen espantosament És espantosament lleig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espanyaportes

■ espanyaportes

masculí i femení Lladre de cases
Traducció