Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ espanyolitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espanyolitzar</title>

verb

1. transitiu Conformar als costums, a les maneres, etc., espanyols.
2. pronominal Adoptar costums, maneres, etc., espanyols.
per extensió
1. transitiu Castellanitzar.
2. pronominal Castellanitzar-se.

■ espanyolitzar

verb transitiu Conformar als costums, a les maneres, etc, espanyols pronominal Adoptar costums, maneres, etc, espanyols per extensió transitiu Castellanitzar pronominal Castellanitzar-se

■ espaordible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espaordible</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_di_ble
Etimologia: de espaordir

adjectiu Espantós.

■ espaordible

adjectiu Espantós

■ espaordiblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espaordiblement</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_di_ble_ment
Etimologia: de espaordible

adverbi Espantosament.

■ espaordiblement

adverbi Espantosament

■ espaordidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espaordidament</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_di_da_ment
Etimologia: de espaordit

adverbi Amb espaordiment, amb por.

■ espaordidament

adverbi Amb espaordiment, amb por

■ espaordidor

| espaordidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espaordidor</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_di_dor
Etimologia: de espaordir

adjectiu Que espaordeix.

■ espaordidor

| espaordidora

adjectiu Que espaordeix

■ espaordiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espaordiment</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_di_ment
Etimologia: de espaordir 1a font: s. XIV, Llull

masculí

Acció d’espaordir o espaordir-se;
l’efecte.

■ espaordiment

masculí Acció d’espaordir o espaordir-se l’efecte

■ espaordir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espaordir</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_dir
Etimologia: de l’oc. ant. espaorzir 1a font: s. XIII, Vides

verb

transitiu Fer agafar por.
pronominal Agafar por; espantar-se.

■ espaordir

verb transitiu Fer agafar por pronominal Agafar por espantar-se

espaordit

| espaordida

<title type="display">espaordit</title>

Partició sil·làbica: es_pa_or_dit
Etimologia: de espaordir

adjectiu

Que té por; espantat.
Que denota por. Una cara espaordida.

espaordit

| espaordida

adjectiu Que té por espantat Que denota por Una cara espaordida

■ esparadrap

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esparadrap</title>

Etimologia: del fr. sparadrap, íd., pres segurament de l’it. sparadrappo, comp. de sparare ‘esquinçar, partir pel mig’ i drappo ‘drap’ 1a font: c. 1890

masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Tira de tela impregnada d’una substància adherent per una banda per a fixar embenats i apòsits.

■ esparadrap

masculí medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Tira de tela impregnada d’una substància adherent per una banda per a fixar embenats i apòsits

■ esparagol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esparagol</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement d’un ll. vg. *spelucŭla, dimin. del ll. vg. *spelūca, variant del ll. spelunca ‘gruta, cova’

masculí Cala petita.

■ esparagol

masculí Cala petita

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ espanyolitzar

■ espaordible

■ espaordiblement

■ espaordidament

■ espaordidor | espaordidora

■ espaordidor | espaordidora

■ espaordiment

■ espaordir

espaordit | espaordida

espaordit | espaordida

■ esparadrap

■ esparagol

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ espaordidor

| espaordidora

■ espaordidor

| espaordidora

espaordit

| espaordida

espaordit

| espaordida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia