Es mostren 88939 resultats

■ esparpillat
| esparpillada

■ esparpillat
| esparpillada

adjectiu Eixerit, deixondit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esparrac

■ esparrac

masculí Esquinç, estrip, a la roba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esparracadament

esparracadament

adverbi D’una manera esparracada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esparracament

■ esparracament

masculí Acció d’esparracar o esparracar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esparracar

■ esparracar

verb transitiu Fer estrips esquinçar Travessant l’esbarzerar es va esparracar les calces M’ha esparracat tots els papers pronominal Se li ha esparracat el jersei jugant a futbol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esparracat
| esparracada

■ esparracat
| esparracada

adjectiu Estripat, esquinçat Duia un vestit molt esparracat adjectiu Dit de la persona vestida de parracs, de roba esqueixada masculí i femení despectivament Ésser un esparracat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esparragolita

esparragolita

femení mineralogia Varietat d’apatita i fosforita de color verd clar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esparrall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esparrall</title>

Etimologia: de esparralló, com a pseudoprimitiu per als més grossos 1a font: 1655
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Diplodus annularis), de color verd a l’esquena i blanc als flancs, amb una taca negra en forma d’anell a la base del peduncle caudal.

■ esparrall

masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Diplodus annularis , de color verd a l’esquena i blanc als flancs, amb una taca negra en forma d’anell a la base del peduncle caudal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esparralló

esparralló

masculí ictiologia Esparrall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espàrrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espàrrec</title>

Etimologia: del ll. asparăgus ‘brot, tija, espàrrec’, i aquest, del gr. aspáragos, íd. 1a font: 1575
    masculí
  1. botànica
    1. agricultura Turió comestible de l’esparreguera.
    2. espàrrec bord Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies (Orobanche major).
  2. oficis manuals Tija o pern sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc.

■ espàrrec

masculí botànica agricultura Turió comestible de l’esparreguera espàrrec bord Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies Orobanche major oficis manuals Tija o pern sense cabota i roscat per tots dos extrems que serveix d’element de subjecció, emprat per a unir dues peces, per a fixar una peça a la bancada d’una màquina, a una paret, etc
Informació complementària
Traducció