Es mostren 88939 resultats

■ esparverany

■ esparverany

masculí Esparavany
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esparverar

■ esparverar

verb transitiu Causar molta por, esverar, la imminència d’un perill pronominal Esparverar-se el bestiar davant la presència del llop
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espasa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espasa</title>

Etimologia: probablement del ll. vg. spada, ll. spatha ‘espasa ampla i llarga’, i aquest, del gr. spáthē, íd., a través d’una pronúncia imitadora en ll. vg. de la fricativa -th- del gr. hel·lenístic 1a font: 1252
  1. femení
    1. armament Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
    2. espasa de Dàmocles figuradament Perill que amenaça algú d’una manera constant.
    3. espasa de dos talls figuradament Argument, procediment, etc., que, si s’aplica, pot donar un resultat oposat al que es pretén.
    4. estar entre l’espasa i la paret figuradament Estar, trobar-se, en una situació difícil de la qual hom no pot sortir-se.
    5. passar a espasa (o a tall d’espasa, o a fil d’espasa) Fer morir de mort violenta; passar a degolla.
    6. posar l’espasa al servei d’algú Posar-se al servei d’algú, defensar algú.
    7. retre l’espasa Declarar-se vençut i constituir-se presoner del vencedor.
  2. femení per extensió Persona apta al maneig de l’espasa. És la millor espasa de França.
  3. femení esports
    1. Espasa prima i lleugera, sense tall, amb un botó a la punta, que hom fa servir en l’esgrima.
    2. Especialitat d’esgrima practicada amb aquesta espasa només en les competicions masculines.
  4. femení jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar on hi ha representades espases. L’as d’espases.
    2. singular Carta d’aquest coll. Tinc una espasa i una copa.
  5. tauromàquia
    1. femení Estoc.
    2. masculí Torero encarregat de matar el toro amb l’estoc.
  6. femení indústria tèxtil
    1. Palanca que es mou al llarg del calaix. En alguns sistemes de telers mecànics, palanca que es mou al llarg del calaix, i que porta el tac amb què pica la llançadora.
    2. Cadascuna de les palanques situades a les parts superior i inferior dels telers proveïts de joc de segments i que posen en comunicació els lliços amb els excèntrics del joc esmentat.

■ espasa

femení armament Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig espasa de Dàmocles figuradament Perill que amenaça algú d’una manera constant espasa de dos talls figuradament Argument, procediment, etc, que, si s’aplica, pot donar un resultat oposat al que es pretén estar entre l’espasa i la paret figuradament Estar, trobar-se, en una situació difícil de la qual hom no pot sortir-se passar a espasa o a tall d’espasa , o a fil d’espasa Fer morir de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espasada

■ espasada

femení Cop d’espasa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espasar

■ espasar

verb transitiu indústria tèxtil Amidar una peça de roba valent-se d’un llistó que la disposa a plecs curts d’uns 50 cm o menys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espasenc

■ espasenc

masculí ictiologia Aranya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espaser
| espasera

■ espaser
| espasera

masculí i femení Persona que fa espases o en ven
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espaseria

■ espaseria

femení Obrador o botiga d’espaser
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espaseta

■ espaseta

femení indústria tèxtil Reculatac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espasí

■ espasí

masculí Espasa de fulla molt estreta que forma part d’alguns vestits de cerimònia música Instrument de percussió popular eivissenc, format per una petita fulla d’espasa i un ferret que la copeja
Traducció