Es mostren 88940 resultats

■ espectador
| espectadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espectador</title>

Etimologia: del ll. spectator, -ōris ‘observador’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
  1. Persona que presencia alguna cosa. Els espectadors d’un accident.
  2. especialment Persona que assisteix a un espectacle. Els espectadors d’una obra de teatre, d’un partit de futbol.

■ espectador
| espectadora

masculí i femení Persona que presencia alguna cosa Els espectadors d’un accident especialment Persona que assisteix a un espectacle Els espectadors d’una obra de teatre, d’un partit de futbol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectral

■ espectral

adjectiu Relatiu o pertanyent a un espectre o als espectres Una figura espectral Anàlisi espectral Sèrie espectral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espectre</title>

Etimologia: del ll. spectrum ‘imatge, simulacre’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Imatge d’un mort que s’apareix a algú, fantasma, aparició.
    1. física Descomposició d’una ona composta en ones simples de longituds d’ona característiques.
    2. espectre acústic acústica Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
    3. espectre estel·lar astronomia Espectre de la radiació electromagnètica emesa per un estel.
    4. espectre llampec astronomia Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis totals, en el moment que el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.
    5. espectre solar astronomia Espectre de la radiació electromagnètica emesa pel Sol.
    1. per analogia Distribució de les freqüències d’un determinat fenomen.
    2. fonètica, fonologia Imatge gràfica d’un fragment de parla obtinguda mitjançant un espectrògraf.
    3. fonètica, fonologia Conjunt d’elements espectrogràfics que constitueixen una o més realitzacions fonemàtiques.
    4. espectre antibiòtic medicina Conjunt de bacteris sobre els quals l’antibiòtic té una acció bacteriostàtica o bactericida.
    5. espectre biològic (o etològic) geobotànica Conjunt dels percentatges de cadascuna de les formes biològiques o etològiques que intervenen en la composició de la flora d’una determinada regió o localitat.
  4. per extensió i figuradament Sèrie, gamma. Hi havia membres de tot l’espectre polític.

■ espectre

masculí Imatge d’un mort que s’apareix a algú, fantasma, aparició física Descomposició d’una ona composta en ones simples de longituds d’ona característiques espectre acústic acústica Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so espectre estellar astronomia Espectre de la radiació electromagnètica emesa per un estel espectre llampec astronomia Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis totals, en el moment que el disc de la Lluna tapa completament el disc solar espectre solar astronomia Espectre de la radiació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectro-

■ espectro-

física Forma prefixada del mot espectre Ex espectrograma, espectròmetre, espectroscopi
Gran Diccionari de la llengua catalana

espectrobolòmetre

espectrobolòmetre

masculí astronomia Aparell constituït per un espectròmetre i un bolòmetre, emprat per a mesurar la radiació estellar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectrofluorímetre

■ espectrofluorímetre

masculí física Instrument d’anàlisi de la radiació emesa per fluorescència per una substància
Gran Diccionari de la llengua catalana

espectrofotografia

espectrofotografia

femení física Aplicació de la fotografia a l’estudi dels espectres
Gran Diccionari de la llengua catalana

espectrofotogràfic
| espectrofotogràfica

espectrofotogràfic
| espectrofotogràfica

adjectiu física Relatiu o pertanyent a l’espectrofotografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espectrofotòmetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espectrofotòmetre</title>

    masculí física
  1. astronomia Instrument emprat per a mesurar la intensitat d’una determinada ratlla espectral d’un espectre d’absorció o d’emissió.
  2. química analítica Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.

■ espectrofotòmetre

masculí física astronomia Instrument emprat per a mesurar la intensitat d’una determinada ratlla espectral d’un espectre d’absorció o d’emissió química analítica Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig
Gran Diccionari de la llengua catalana

espectrofotometria

espectrofotometria

femení física i química analítica Anàlisi de l’espectre d’absorció d’una substància mitjançant un espectrofotòmetre