Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ espelleringar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espelleringar</title>

Etimologia: de pelleringa

verb transitiu Destrossar la roba fent-ne pelleringues.

■ espelleringar

verb transitiu Destrossar la roba fent-ne pelleringues

■ espelletar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espelletar</title>

verb transitiu dialectal Espellar un animal.

■ espelletar

verb transitiu dialectal Espellar un animal

■ espellida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellida</title>

Etimologia: de espellir

femení Acció de descloure’s una flor.

■ espellida

femení Acció de descloure’s una flor

espellifadament

<title type="display">espellifadament</title>

Etimologia: de espellifat

adverbi D’una manera espellifada.

espellifadament

adverbi D’una manera espellifada

■ espellifament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellifament</title>

Etimologia: de espellifar

masculí

1. Acció d’espellifar o espellifar-se;
2. l’efecte.
Qualitat d’espellifat.

■ espellifament

masculí Acció d’espellifar o espellifar-se l’efecte Qualitat d’espellifat

■ espellifar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellifar</title>

Etimologia: de pell

verb

transitiu Malmetre, destrossar, la roba. En poc temps, ha espellifat dos jerseis.
pronominal Aquesta roba s’espellifa fàcilment.

■ espellifar

verb transitiu Malmetre, destrossar, la roba En poc temps, ha espellifat dos jerseis pronominal Aquesta roba s’espellifa fàcilment

■ espellifat

| espellifada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellifat</title>

Etimologia: de espellifar 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que porta malament o rompuda la roba.

■ espellifat

| espellifada

adjectiu Que porta malament o rompuda la roba

■ espellingar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellingar</title>

Etimologia: de pell

verb transitiu Espelleringar.

■ espellingar

verb transitiu Espelleringar

■ espellir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellir</title>

Etimologia: del ll. expĕllĕre ‘expulsar’, der. del ll. pellĕre ‘pegar, empènyer’ 1a font: 1507

verb

intransitiu Descloure’s una flor.
pronominal Les roses ja s’han espellit.

■ espellir

verb intransitiu Descloure’s una flor pronominal Les roses ja s’han espellit

■ espellissament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espellissament</title>

Etimologia: de espellissar

masculí Espellifament.

■ espellissament

masculí Espellifament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ espelleringar

■ espelletar

■ espellida

espellifadament

■ espellifament

■ espellifar

■ espellifat | espellifada

■ espellifat | espellifada

■ espellingar

■ espellir

■ espellissament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ espellifat

| espellifada

■ espellifat

| espellifada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia