Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: alteració de esperma (de balena), que servia per a fer candeles, per influx probablement de espalmar¹ ‘untar una embarcació amb seu o matèries semblants’, com la mateixa esperma de balena 1a font: c. 1875

femení

Candela d’esperma de balena, de cera o d’estearina, més aviat curta i gruixuda, que hom empra generalment per a ús domèstic.
aguantar l’espelma locució verbal Acompanyar una parella d’enamorats per vigilar-los.

■ espelma

femení Candela d’esperma de balena, de cera o d’estearina, més aviat curta i gruixuda, que hom empra generalment per a ús domèstic aguantar l’espelma locució verbal Acompanyar una parella d’enamorats per vigilar-los

■ espelta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espelta</title>

Etimologia: del ll. td. spĕlta, íd., d’origen germ 1a font: 1113

femení

botànica

agricultura

Blat d’espigues planes dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània (Triticum spelta, família de les gramínies).
espelta bessona Pisana.
espelta petita Blat d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis (Triticum monococcum, família de les gramínies).
espelta silvestre Blat espontani a la regió mediterrània oriental (Triticum aegilopoides), família de les gramínies.

■ espelta

femení botànica i agricultura Blat d’espigues planes dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània Triticum spelta , família de les gramínies espelta bessona Pisana espelta petita Blat d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis Triticum monococcum , família de les gramínies espelta silvestre Blat espontani a la regió mediterrània oriental Triticum aegilopoides , família de les gramínies

■ espelunca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espelunca</title>

femení antigament Espluga, cova.

■ espelunca

femení antigament Espluga, cova

■ espencar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espencar</title>

Etimologia: de penca

verb

transitiu

Fer penques (d’una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros.
Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins, etc.
Esqueixar (una branca).

■ espencar

verb transitiu Fer penques d’una cosa, esqueixant-la longitudinalment Espencar els suros Tallar el bacallà, la cansalada, etc, a penques, a bocins, etc Esqueixar una branca

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ espellissar

■ espellofar

■ espellonar

■ espellotar

■ espellucar

■ espellussar

■ espelma

■ espelta

■ espelunca

■ espencar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia