Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ espencar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espencar</title>

Etimologia: de penca

verb

transitiu

Fer penques (d’una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros.
Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins, etc.
Esqueixar (una branca).

■ espencar

verb transitiu Fer penques d’una cosa, esqueixant-la longitudinalment Espencar els suros Tallar el bacallà, la cansalada, etc, a penques, a bocins, etc Esqueixar una branca

■ espenta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espenta</title>

Etimologia: fem. substantivat de l’ant. espent, participi passat de espènyer, ll. vg. *expĭnctus, -a, -um, participi vg. de *expĭngĕre 1a font: s. XV

femení dialectal empenta 1 1.

■ espenta

femení dialectal empenta 1 1

espentar

<title type="display">espentar</title>

Homòfon: espantar
Etimologia: de espenta

verb

transitiu

dialectal

Empentar.
Empènyer.

espentar

verb transitiu dialectal Empentar Empènyer

■ espentejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espentejar</title>

verb transitiu dialectal Empentejar.

■ espentejar

verb transitiu dialectal Empentejar

espentó

<title type="display">espentó</title>

masculí dialectal Empenta.

espentó

masculí dialectal Empenta

■ espentolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espentolar</title>

Etimologia: de péntol

verb

transitiu i pronominal

dialectal

Espatllar.
Esquinçar.

■ espentolar

verb transitiu i pronominal dialectal Espatllar Esquinçar

■ espentolat

| espentolada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espentolat</title>

Etimologia: de espentolar

adjectiu dialectal Amb les robes fetes a péntols.

■ espentolat

| espentolada

adjectiu dialectal Amb les robes fetes a péntols

■ espenyador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espenyador</title>

Etimologia: de espenyar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

masculí Timba, precipici.

■ espenyador

masculí Timba, precipici

■ espenyar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espenyar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: espanyar
Etimologia: de penya 1a font: s. XIV, Muntaner

verb transitiu i pronominal Estimbar.

Vegeu també:
espenyar²

■ espenyar¹

verb transitiu i pronominal Estimbar Vegeu també espenyar 2

■ espenyar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espenyar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: espanyar

verb transitiu i pronominal dialectal Espatllar. Aquest incident ens espenyarà la celebració. Va caure i se li va espenyar un peu. Tenim l’escalfador espenyat.

Vegeu també:
espenyar¹

■ espenyar²

verb transitiu i pronominal dialectal Espatllar Aquest incident ens espenyarà la celebració Va caure i se li va espenyar un peu Tenim l’escalfador espenyat Vegeu també espenyar 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ espencar

■ espenta

espentar

■ espentejar

espentó

■ espentolar

■ espentolat | espentolada

■ espentolat | espentolada

■ espenyador

■ espenyar1

■ espenyar2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ espentolat

| espentolada

■ espentolat

| espentolada

■ espenyar¹

■ espenyar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia