Es mostren 88939 resultats

■ espeternegar

■ espeternegar

verb intransitiu Fer una sèrie de moviments violents amb les cames, agitar-les per defensar-se, alliberar-se o, especialment els infants, com a manifestació de ràbia, d’impotència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espeu

■ espeu

masculí arqueologia Santuari subterrani de l’antic Egipte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espeuar

■ espeuar

verb transitiu Crebantar, fatigar, els peus d’algú que camina Aquestes sabates de mala qualitat m’han ben espeuat pronominal S’ha espeuat de tant caminar pel bosc
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espí

■ espí

masculí botànica Nom donat a diversos arbusts espinosos espí blanc Arç blanc espí negre Arçot Aranyoner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espia</title>

Partició sil·làbica: es_pi_a
Etimologia: del germ. gòtic *spaíha, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení Persona encarregada d’espiar aquells de qui hom vol saber les intencions, els passos, etc. La policia té els seus espies. Han afusellat un espia dels enemics. Tenir espies en el camp enemic.
  2. femení nàutica Corda o cap que serveix per a moure una embarcació quan no hi ha cap més mitjà per a propulsar-la.

■ espia

masculí i femení Persona encarregada d’espiar aquells de qui hom vol saber les intencions, els passos, etc La policia té els seus espies Han afusellat un espia dels enemics Tenir espies en el camp enemic femení nàutica Corda o cap que serveix per a moure una embarcació quan no hi ha cap més mitjà per a propulsar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiadimonis

■ espiadimonis

masculí entomologia Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, que tenen l’abdomen de colors lluents i virolats i els ulls molt grossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiament

■ espiament

masculí Acció d’espiar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espiar</title>

Partició sil·làbica: es_pi_ar
Homòfon: aspiar
Compareu: expiar
Etimologia: del germ. gòtic *spaíhôn ‘posar-se a l’aguait’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Observar cautelosament i d’amagat algú, allò que fa, que diu, etc. L’espiaven de lluny. Espiar els passos d’algú. Ves amb compte a parlar: som espiats. Espiar els moviments de l’enemic.
    2. espiar l’ocasió (o el moment favorable, etc.) Estar amatent a aprofitar-lo.
  2. Descobrir una acció d’altri a algú; reportar.

■ espiar

verb transitiu Observar cautelosament i d’amagat algú, allò que fa, que diu, etc L’espiaven de lluny Espiar els passos d’algú Ves amb compte a parlar som espiats Espiar els moviments de l’enemic espiar l’ocasió o el moment favorable , etc Estar amatent a aprofitar-lo Descobrir una acció d’altri a algú reportar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espic

■ espic

masculí botànica Espígol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espicanard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espicanard</title>

Etimologia: del ll. spīca nardi ‘espiga del nard’
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia de la família de les valerianàcies (Nardostachys jatamansi), de fulles lanceolades, flors purpúries i fruits en càpsula, de l’arrel de la qual hom extreu un oli essencial, anomenat oli d’espicanard.
  2. Arrel de l’espicanard.

■ espicanard

masculí botànica Planta herbàcia de la família de les valerianàcies Nardostachys jatamansi , de fulles lanceolades, flors purpúries i fruits en càpsula, de l’arrel de la qual hom extreu un oli essencial, anomenat oli d’espicanard Arrel de l’espicanard
Traducció