Es mostren 88939 resultats

■ espifiada

■ espifiada

femení Acció d’espifiar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espifiar

■ espifiar

verb transitiu Errar el cop espifiar-la Cometre un error cagar-la L’hem espifiada amb el pastís no li agrada la xocolata
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espiga</title>

Etimologia: del ll. spīca, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. agricultura Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
    2. Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
  2. Línia de confluència dels pèls que segueixen direccions diferents i amb formes variades que hom observa en alguns èquids.
  3. marina, marítim
    1. Tros del pal o masteler que hi ha entre el seient dels baus i el tamboret, o sigui la part estreta del masteler per on empalma amb el pal mascle.
    2. El puny més alt d’una vela triangular o ganivet.
    3. Espigó.
    4. Final proer d’un botaló enter a partir del nervi del petifloc.
  4. oficis manuals
    1. Part terminal d’un objecte, aprimada perquè pugui entrar i subjectar-se dins un forat o encaix d’un altre objecte.
    2. Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins unes altres peces i serveix per a fer moure, estrènyer o eixamplar algun element d’un mecanisme.
  5. indústria tèxtil Nom que hom dona als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües. Hom l’anomena també espigueta.
  6. transports Punta de la mànega del fusell acabada en rosca per a poder-hi collar el dau.

■ espiga

femení botànica agricultura Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies Inflorescència racemosa simple de flors sèssils Línia de confluència dels pèls que segueixen direccions diferents i amb formes variades que hom observa en alguns èquids marina, marítim Tros del pal o masteler que hi ha entre el seient dels baus i el tamboret, o sigui la part estreta del masteler per on empalma amb el pal mascle El puny més alt d’una vela triangular o ganivet Espigó Final proer d’un botaló enter a partir del nervi del petifloc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espigadella

espigadella

femení botànica Margall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espigall

■ espigall

masculí agricultura Flor que surt al cap del tronc de les cols, entre altres hortalisses, un cop complert llur cicle vegetatiu Panotxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espigam

espigam

masculí agricultura Multitud d’espigues Trossos d’espiga mal granada o mal batuda que no passen pel garbell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espigar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espigar</title>

Etimologia: de espiga 1a font: 1438
    verb
  1. intransitiu agricultura i botànica Treure espiga les plantes.
  2. pronominal
    1. botànica i agricultura Fer la creixença una planta, especialment allargar-se el caluix de les cols i altres hortalisses quan són a prop de treure llavor.
    2. figuradament Fer la creixença una persona.
  3. transitiu oficis manuals Fer punta, aprimar (el cap d’un objecte) formant-li l’espiga per fer-lo penetrar dins un encaix d’un altre objecte.

■ espigar

verb intransitiu agricultura i botànica Treure espiga les plantes pronominal botànica i agricultura Fer la creixença una planta, especialment allargar-se el caluix de les cols i altres hortalisses quan són a prop de treure llavor figuradament Fer la creixença una persona transitiu oficis manuals Fer punta, aprimar el cap d’un objecte formant-li l’espiga per fer-lo penetrar dins un encaix d’un altre objecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espigat
| espigada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espigat</title>

Etimologia: de espigar
  1. adjectiu Dit d’una planta, d’un adolescent, que ha fet una bona creixença.
  2. masculí agricultura Extrem de la garba on hi ha les espigues, per oposició al serrat on hi ha les tiges tallades.
  3. femení Conjunt d’espigues.

■ espigat
| espigada

adjectiu Dit d’una planta, d’un adolescent, que ha fet una bona creixença masculí agricultura Extrem de la garba on hi ha les espigues, per oposició al serrat on hi ha les tiges tallades femení Conjunt d’espigues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espigatrencat

■ espigatrencat

masculí botànica Margall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espignar

■ espignar

verb intransitiu Espingar
Informació complementària
Traducció