Es mostren 88939 resultats

■ esplàncnic
| esplàncnica

■ esplàncnic
| esplàncnica

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les vísceres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplancno-

■ esplancno-

Forma prefixada del mot grec splágkhnon , que significa ‘víscera’ Ex esplancnoptosi, esplancnografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

esplancnocrani

esplancnocrani

masculí anatomia animal Part de l’esquelet del cap que serveix de suport a la part cefàlica del tub digestiu i, en els peixos, de l’aparell branquial
Gran Diccionari de la llengua catalana

esplancnopleura


<title type="display">esplancnopleura</title>

Partició sil·làbica: es_planc_no_pleu_ra
femení anatomia animal Revestiment intern de la cavitat celomàtica formada per teixits d’origen mesodèrmic i endodèrmic que forma alhora les parets del tub digestiu i dels seus òrgans annexos.

esplancnopleura

femení anatomia animal Revestiment intern de la cavitat celomàtica formada per teixits d’origen mesodèrmic i endodèrmic que forma alhora les parets del tub digestiu i dels seus òrgans annexos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplandit

■ esplandit

masculí construcció Esqueixada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplanissada

■ esplanissada

femení Cop de pla donat amb una espasa, un sabre, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplen-

■ esplen-

Forma prefixada del mot grec splḗn, splēnós , que significa ‘melsa’ Ex esplenectomia, esplenitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplendent

■ esplendent

adjectiu Esplendorós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplèndid
| esplèndida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esplèndid</title>

Etimologia: del ll. splendĭdus, -a, -um, íd., der. del ll. splendēre ‘brillar’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
    1. Que posseeix, que desplega, esplendor. Feia un sol esplèndid.
    2. Magnífic, estupend, gloriós. Una dona esplèndida. Una victòria esplèndida.
  2. Munífic, generós. A l’hora de pagar era esplèndid i tothom li ho agraïa.

■ esplèndid
| esplèndida

adjectiu Que posseeix, que desplega, esplendor Feia un sol esplèndid Magnífic, estupend, gloriós Una dona esplèndida Una victòria esplèndida Munífic, generós A l’hora de pagar era esplèndid i tothom li ho agraïa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esplèndidament

■ esplèndidament

adverbi D’una manera esplèndida Viuen esplèndidament
Informació complementària
Traducció