Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ esporgadís

| esporgadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporgadís</title>

Etimologia: de esporgar

adjectiu Fàcil d’ésser esporgat.

■ esporgadís

| esporgadissa

adjectiu Fàcil d’ésser esporgat

■ esporgador

| esporgadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporgador</title>

Etimologia: de esporgar

masculí i femení Persona que esporga.
femení agricultura Podall sense destraleta.

■ esporgador

| esporgadora

masculí i femení Persona que esporga femení agricultura Podall sense destraleta

■ esporgar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporgar</title>

Etimologia: del ll. expŭrgare ‘netejar d’allò dolent o sobrant’ 1a font: s. XIV, Torcimany

verb

transitiu

agricultura Podar.
figuradament Esporgar d’errors una teoria, un llibre.

■ esporgar

verb transitiu agricultura Podar figuradament Esporgar d’errors una teoria, un llibre

■ esporguia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporguia</title>

Partició sil·làbica: es_por_gui_a

femení dialectal agricultura Esporguim.

■ esporguia

femení dialectal agricultura Esporguim

■ esporguim

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporguim</title>

Etimologia: de esporgar 1a font: 1460, Roig

masculí [sovint en pl] agricultura Branques tallades d’un arbre en esporgar-lo.

■ esporguim

masculí sovint en pl agricultura Branques tallades d’un arbre en esporgar-lo

■ esporguinyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporguinyar</title>

Etimologia: de esporgar

verb transitiu dialectal agricultura Esporgar lleugerament.

■ esporguinyar

verb transitiu dialectal agricultura Esporgar lleugerament

■ esporidi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporidi</title>

masculí botànica Basidiòspora de les ustilaginals i de les uredinals.

■ esporidi

masculí botànica Basidiòspora de les ustilaginals i de les uredinals

■ esporífer

| esporífera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporífer</title>

Etimologia: de espor- i -fer

adjectiu botànica Que produeix o presenta espores.

■ esporífer

| esporífera

adjectiu botànica Que produeix o presenta espores

esporlerí

| esporlerina

<title type="display">esporlerí</title>

adjectiu i masculí i femení D’Esporles (Mallorca).

esporlerí

| esporlerina

adjectiu i masculí i femení D’Esporles Mallorca

■ esporo-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esporo-</title>

botànica i zoologia Forma prefixada del mot grec spóros o sporá, que significa ‘llavor’. Ex.: esporogènesi, esporòfor.

■ esporo-

botànica i zoologia Forma prefixada del mot grec spóros o sporá , que significa ‘llavor’ Ex esporogènesi, esporòfor

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esporgadís | esporgadissa

■ esporgadís | esporgadissa

■ esporgador | esporgadora

■ esporgador | esporgadora

■ esporgar

■ esporguia

■ esporguim

■ esporguinyar

■ esporidi

■ esporífer | esporífera

■ esporífer | esporífera

esporlerí | esporlerina

esporlerí | esporlerina

■ esporo-

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esporgadís

| esporgadissa

■ esporgadís

| esporgadissa

■ esporgador

| esporgadora

■ esporgador

| esporgadora

■ esporífer

| esporífera

■ esporífer

| esporífera

esporlerí

| esporlerina

esporlerí

| esporlerina

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia