Es mostren 88939 resultats

■ esqueixalar

■ esqueixalar

verb transitiu ramaderia Llevar els queixals a un animal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esqueixalat
| esqueixalada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esqueixalat</title>

Partició sil·làbica: es_quei_xa_lat
Etimologia: de esqueixalar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit d’aquell que ha perdut els seus queixals o una part d’ells.
  2. per analogia Dit d’un mur, una torre, etc., que la caiguda d’algunes de les seves pedres fa semblar una mandíbula esqueixalada.

■ esqueixalat
| esqueixalada

adjectiu Dit d’aquell que ha perdut els seus queixals o una part d’ells per analogia Dit d’un mur, una torre, etc, que la caiguda d’algunes de les seves pedres fa semblar una mandíbula esqueixalada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esqueixall

■ esqueixall

masculí Esquinçall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esqueixament

■ esqueixament

masculí Acció d’esqueixar Condició d’esqueixat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esqueixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esqueixar</title>

Partició sil·làbica: es_quei_xar
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *excapsiare ‘trencar una armadura o caixa de fusta’, der. de capsa ‘caixa’ i capsus ‘armadura, caixa d’un carruatge’ 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. transitiu
    1. Esquinçar.
    2. esqueixar la grua Desbaratar un projecte.
    1. transitiu Arrencar d’una planta o un arbre (una branca). Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera.
    2. pronominal Esqueixar-se una branca pel pes de la neu.
    3. transitiu Partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres.
    4. esqueixar-se de riure Trencar-se de riure.

■ esqueixar

verb transitiu Esquinçar esqueixar la grua Desbaratar un projecte transitiu Arrencar d’una planta o un arbre una branca Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera pronominal Esqueixar-se una branca pel pes de la neu transitiu Partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres esqueixar-se de riure Trencar-se de riure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esqueixat
| esqueixada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esqueixat</title>

Partició sil·làbica: es_quei_xat
Etimologia: de esqueixar 1a font: 1516
  1. adjectiu Esquinçat.
  2. adjectiu
    1. Dit de la branca que ha estat arrencada de la planta o de l’arbre.
    2. Dit del cos fibrós que ha estat partit segons la direcció de les seves fibres.
  3. adjectiu Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres.
  4. femení alimentació, indústries alimentàries Amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc.
  5. femení construcció Eixamplament esbiaixat que es fa als brancals i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les portes o vidrieres es puguin obrir bé.

■ esqueixat
| esqueixada

adjectiu Esquinçat adjectiu Dit de la branca que ha estat arrencada de la planta o de l’arbre Dit del cos fibrós que ha estat partit segons la direcció de les seves fibres adjectiu Mancat en absolut de correcció, de contenció, etc, en el parlar, en les maneres femení alimentació, indústries alimentàries Amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc femení construcció Eixamplament esbiaixat que es fa als brancals i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquela</title>

Etimologia: del cast. esquela ‘carta breu’, probablement vulgarització del ll. scheda ‘full de paper’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Paper imprès o litografiat que serveix per a notificar quelcom a diferents persones.
  2. per extensió Anunci en un periòdic, per a la mateixa finalitat, especialment per a anunciar una defunció. Esquela mortuòria.

■ esquela

femení Paper imprès o litografiat que serveix per a notificar quelcom a diferents persones per extensió Anunci en un periòdic, per a la mateixa finalitat, especialment per a anunciar una defunció Esquela mortuòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquelet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquelet</title>

Etimologia: del gr. skeletós, íd., der. de skéllō ‘assecar’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
    2. especialment Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endoesquelet.
    3. moure (o bellugar) l’esquelet col·loquialment Ballar.
    4. semblar un esquelet Ésser una persona molt magra, només amb la pell i l’os.
  2. per extensió Part interna d’alguna cosa, que aguanta les altres parts, carcassa.
  3. figuradament Pla general d’una obra sense desenvolupament.
  4. arts gràfiques
    1. Caràcter de lletra molt prim.
    2. Motlle esquelet.

■ esquelet

masculí anatomia animal Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport especialment Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat endoesquelet moure o bellugar l’esquelet colloquialment Ballar semblar un esquelet Ésser una persona molt magra, només amb la pell i l’os per extensió Part interna d’alguna cosa, que aguanta les altres parts, carcassa figuradament Pla general d’una obra sense desenvolupament arts gràfiques Caràcter de lletra molt prim Motlle esquelet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquelètic
| esquelètica

■ esquelètic
| esquelètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’esquelet figuradament Molt magre Una cara esquelètica pedologia Dit dels sòls que tenen molts fragments de la roca mare, còdols allòctons, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquella

■ esquella

femení Espècie de campana petita que hom posa al coll dels caps de bestiar que guien un ramat
Informació complementària
Traducció