Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

esquira

<title type="display">esquira</title>

Etimologia: probable der. del ll. excoriare ‘escorxar’, que donà l’ant. escuira, d’on escuïra, esquira, amb la idea de ‘acarnissament’, amb influx recíproc de esquilar 1a font: c. 1251

femení

antigament

Malvolença forta.
prendre (o tenir) de cap d’esquira (algú) Agafar malvolença envers algú.

esquira

femení antigament Malvolença forta prendre o tenir de cap d’esquira algú Agafar malvolença envers algú

■ esquirol¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquirol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. *scuriolus, dimin. de scurius, alteració de sciurus, del gr. skíouros, íd. 1a font: 1271

masculí

zoologia

Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids (Sciurus sp), de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
esquirol volador Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, proveïts de patagi que els permet de saltar i planar.

Vegeu també:

■ esquirol¹

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids Sciurus sp , de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres esquirol volador Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, proveïts de patagi que els permet de saltar i planar Vegeu també esquirol 2

■ esquirol²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquirol</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, del nom del poble de l’Esquirol (Santa Maria de Corcó) o del mateix nom de l’animalet, pres en el sentit de ‘belluguet, insignificant, sense caràcter’

masculí i femení Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga.

Vegeu també:
esquirol¹

■ esquirol²

masculí i femení Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga Vegeu també esquirol 1

■ esquirolejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquirolejar</title>

Etimologia: de esquirol¹ 1a font: s. XIX

verb intransitiu Anar d’una banda a l’altra sense parar.

■ esquirolejar

verb intransitiu Anar d’una banda a l’altra sense parar

esquirolenc

| esquirolenca

<title type="display">esquirolenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Santa Maria de Corcó (Osona).

esquirolenc

| esquirolenca

adjectiu i masculí i femení De Santa Maria de Corcó Osona

■ esquírria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquírria</title>

Partició sil·làbica: es_quír_ri_a
Etimologia: encreuament de esquira amb tírria 1a font: s. XX, Espriu

femení Esquira.

■ esquírria

femení Esquira

■ esquist

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquist</title>

Etimologia: del ll. schistos (lapis) ‘(pedra) partida’, i aquest, del gr. skhistós ‘partit’ 1a font: 1917, DOrt.

masculí petrografia Roca metamòrfica que presenta esquistositat.

■ esquist

masculí petrografia Roca metamòrfica que presenta esquistositat

esquisto-

<title type="display">esquisto-</title>

Forma prefixada del mot grec skhistós, que significa ‘dividit, fes’. Ex.: esquistocèfal, esquistoglòssia.

esquisto-

Forma prefixada del mot grec skhistós , que significa ‘dividit, fes’ Ex esquistocèfal, esquistoglòssia

■ esquistós

| esquistosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquistós</title>

Etimologia: de esquist 1a font: s. XV, Cauliach

adjectiu petrografia Relatiu o pertanyent a l’esquist.

■ esquistós

| esquistosa

adjectiu petrografia Relatiu o pertanyent a l’esquist

■ esquistositat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquistositat</title>

Etimologia: de esquistós

femení petrografia Separació de les roques en fulls estrets, segons uns plans que no coincideixen generalment amb el pla de l’estratificació.

■ esquistositat

femení petrografia Separació de les roques en fulls estrets, segons uns plans que no coincideixen generalment amb el pla de l’estratificació