Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ esquitllentes

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllentes</title>

Etimologia: de esquitllent 1a font: s. XX, Ruyra

d’esquitllentes

locució adverbial

Esquitllant-se, amb cautela per a no ésser vist. Passava d’esquitllentes.
De biaix, de gairell. L’he vist d’esquitllentes.

■ esquitllentes

Mot emprat en l’expressió d’esquitllentes locució adverbial Esquitllant-se, amb cautela per a no ésser vist Passava d’esquitllentes De biaix, de gairell L’he vist d’esquitllentes

■ esquitós

| esquitosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitós</title>

Etimologia: variant de esguitós

adjectiu dialectal Esguitós.

■ esquitx

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitx</title>

Etimologia: de esquitxar

masculí

Petita quantitat d’aigua, de fang, etc., que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.
per extensió
1. Porció molt petita d’una cosa.
2. Cosa o persona molt petita. Un esquitx d’home.

masculí Petita quantitat d’aigua, de fang, etc, que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc per extensió Porció molt petita d’una cosa Cosa o persona molt petita Un esquitx d’home

■ esquitxada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitxada</title>

Etimologia: de esquitxar

femení

Acció d’esquitxar o esquitxar-se;
l’efecte.

■ esquitxada

femení Acció d’esquitxar o esquitxar-se l’efecte

■ esquitxar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitxar</title>

Etimologia: d’origen expressiu i onomatopeic 1a font: s. XV

verb

1. intransitiu Fer esquitxos. Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire.
2. transitiu Mullar, embrutar, d’esquitxos. Quina manera de manejar el pinzell: ha esquitxat de pintura tot el terra.
3. pronominal Hi ha molts bassals: us esquitxareu de fang.
transitiu Arrosar, ruixar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba. Esquitxar d’aigua les flors.
transitiu figuradament Tacar, macular. Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació.
transitiu figuradament Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes. Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots els diners que em devia.
pronominal dialectal Escapolir-se.

■ esquitxar

verb intransitiu Fer esquitxos Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire transitiu Mullar, embrutar, d’esquitxos Quina manera de manejar el pinzell ha esquitxat de pintura tot el terra pronominal Hi ha molts bassals us esquitxareu de fang transitiu Arrosar, ruixar Abans de planxar, cal esquitxar la roba Esquitxar d’aigua les flors transitiu figuradament Tacar, macular Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació transitiu figuradament Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots…