Es mostren 88940 resultats

■ essencialment

■ essencialment

adverbi D’una manera essencial Per essència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esseni
| essènia

■ esseni
| essènia

judaisme adjectiu Essènic masculí i femení Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al segle II aC
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

essènic
| essènica

essènic
| essènica

adjectiu judaisme Relatiu o pertanyent als essenis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ésser1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ésser</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. ĕssĕre, substitut en la llengua oral del ll. cl. ĕsse, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu Existir, tenir realitat; haver-hi. Tot el que és deu l’existència a la creació. Déu és i serà per sempre més.
  2. intransitiu Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat (sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui). Segur que avui ell és a casa. Que hi és la teva germana? Digues que no hi soc. Jo hi era quan ella va arribar. Quan siguis al despatx, telefona’m. No ens n’adonàrem fins que fórem al carrer. Les eines són al calaix. L’americana és al penja-robes. Les ganes prou hi eren, però les forces li fallaven.
  3. intransitiu Arribar en un lloc o haver-hi arribat. No us atureu fins que sereu a casa. Us convoco perquè hi sigueu el primer dia de juny. Si caminem de pressa, al vespre serem al poble. Ja hi som!
  4. intransitiu Ocórrer un fet, esdevenir-se, en un moment donat. Els exàmens seran el dia vint.
  5. intransitiu Resultar, escaure, alguna cosa, a algú (de la manera que el predicatiu especifica). Tots els diners li són poc. Els pantalons nous et són amples. El barret m’és petit.
  6. copulatiu Amb un substantiu, un adjectiu, un participi o equivalents, com a predicat nominal, expressa tant la qualitat essencial del subjecte com l’estat transitori, però sense expressar-ne la durada ni parar-hi atenció, o bé l’estat en què el subjecte ha vingut a parar transitòriament, irreversiblement o definitivament. Ell és el meu metge. És fuster. L’oreneta és un moixó. Aquesta aigua és freda. El ferro és roent, ara. La sopa és salada. És fadrí. És casat. És vell. És la persona més respectada del poble. La porta és tancada, és oberta, és ajustada. Això no és el que et penses. Les figues de la plata són cobertes de floridura. És boig, que fa aquestes coses. Aquest cossi deu ésser esquerdat: vessa. El barret ja és vell. És venut. Si sou servits... El test ja és posat al terrat. És mort. Fou trobat culpable pel jutge. Actualment tota aquesta terra és ocupada per l’exèrcit enemic. La paret és construïda de pedra i calç. Són fets els reportatges? Encara no.
  7. auxiliar dialectal antigament Amb el participi passat de verbs intransitius que indiquen moviment (anar, sortir, venir, etc.) i dels verbs ésser, estar i romandre, forma com a auxiliar els temps perfets. Se n’és anat. Soc vingut. No hi soc pas estat mai.
  8. això és És a saber, és a dir.
  9. ésser amb (algú) Acompanyar-lo. Avui serà amb tu tota la nit.
  10. ésser de
    1. Ésser propi de, pertànyer a. És d’home savi. La casa és d’aquella noia.
    2. Ésser nascut a, ésser natural de. És de Mallorca.
    3. Ésser amic de, ésser partidari de. No soc de barallar-me.
    4. Ésser digne de. És de plànyer que passi això. És de lamentar. És de lloar la seva acció.
  11. ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M’hi volien fer ésser.
  12. ésser per a (algú) Tenir-lo com a destinatari. El regal és per al meu germà.
  13. no ésser-hi tot (algú) Ésser mancat d’enteniment, tenir pertorbades les facultats mentals, no actuar amb prou pertinença. Pobret: no hi és tot.
  14. sigui com vulgui (o sigui com sigui) En qualsevol cas.
  15. som-hi! Invitació o conformitat que hom fa o dona a altri a fi de començar plegats alguna activitat. Som-hi? Som-hi!
  16. tant ésser (a algú) [usat en tercera persona] No venir-li d’aquí, no fer-li res, no importar-li. Tant m’és que hi vagis com que no hi vagis.



    17. Vegeu també:
    ésser2

■ ésser1

verb intransitiu Existir, tenir realitat haver-hi Tot el que és deu l’existència a la creació Déu és i serà per sempre més intransitiu Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui Segur que avui ell és a casa Que hi és la teva germana Digues que no hi soc Jo hi era quan ella va arribar Quan siguis al despatx, telefona’m No ens n’adonàrem fins que fórem al carrer Les eines són al calaix L’americana és al penja-robes Les ganes prou hi eren, però les forces li fallaven…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esser1

■ esser1

verb intransitiu i copulatiu dialectal ésser 1 Vegeu també esser 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

esser2

esser2

masculí dialectal ésser 2 Vegeu també esser 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ésser2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ésser</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. ésser1
    masculí
    1. El fet d’existir, existència.
    2. per extensió Manera d’existir.
    3. Essència.
  2. filosofia
    1. Tot el que és.
    2. Allò per què és i existeix tot el que és i existeix.
  3. ésser suprem filosofia i religió Expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dona a la història el seu sentit darrer.



    4. Vegeu també:
    ésser1

■ ésser2

masculí El fet d’existir, existència per extensió Manera d’existir Essència filosofia Tot el que és Allò per què és i existeix tot el que és i existeix ésser suprem filosofia i religió Expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l’ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dona a la història el seu sentit darrer Vegeu també ésser 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ essiu
| essiva

■ essiu
| essiva

adjectiu i masculí gramàtica Dit del cas utilitzat en algunes llengües, com les finoúgriques, per a indicar el lloc o el moment en què transcorre una cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ essorant

■ essorant

adjectiu heràldica Dit de l’ocell, especialment l’àguila, representat en actitud de prendre volada, amb el cap aixecat i el vol obert i abaixat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ est1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">est</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. est (s. XII), i aquest, de l’angl. east, anglosaxó east, íd., ant. saxó i ant. alt al. ostar, d’una vella arrel indoeuropea aus- ‘alba, sortida del sol’, com en gr. ēṓs, ll. aurora
    [abreviatura E]
  1. masculí
    1. Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis.
    2. Porció de cel veïna a l’est, orient, llevant.
    3. Regió, país, etc., situats vers l’est.
    4. països de l’est L’Europa oriental i una part de l’Àsia.
    5. vent de l’est (o simplement est) climatologia Vent que bufa de l’est; llevant.
  2. adjectiu invariable El costat est. En direcció est.



    3. Vegeu també:
    est2

■ est1

abreviatura E masculí Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis Porció de cel veïna a l’est, orient, llevant Regió, país, etc, situats vers l’est països de l’est L’Europa oriental i una part de l’Àsia vent de l’est o simplement est climatologia Vent que bufa de l’est llevant adjectiu invariable El costat est En direcció est Vegeu també est 2
Informació complementària
Traducció