Es mostren 88940 resultats

■ estamper
| estampera

■ estamper
| estampera

masculí i femení Persona que fa estampes o en ven masculí antigament Impressor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estamperia

■ estamperia

femení Obrador o botiga de l’estamper
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estampià
| estampiana


<title type="display">estampià</title>

Partició sil·làbica: es_tam_pi_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estampià.
  2. masculí Estatge que comprèn una gran part de l’oligocè de la conca de París entre el sannoisià i el catià.

estampià
| estampiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estampià masculí Estatge que comprèn una gran part de l’oligocè de la conca de París entre el sannoisià i el catià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estampida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estampida</title>

Etimologia: de estampir
    femení
  1. música i poètica Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments, amb conclusions diferents.
  2. Fugida impetuosa i descontrolada d’un grup d’animals. L’explosió provocà una estampida de búfals.

■ estampida

femení música i poètica Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments, amb conclusions diferents Fugida impetuosa i descontrolada d’un grup d’animals L’explosió provocà una estampida de búfals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estampidor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estampidor</title>

Etimologia: de estampir
    masculí
  1. construcció Travesser que suporta els esforços laterals, en sentits oposats, que exerceixen sobre ell dos elements constructius.
  2. oficis manuals
    1. Eina de ferrer, en forma de martell amb el cap aprimat, que hom empra per a obrir forats en el ferro calent.
    2. Eina de ferrer i llauner, en forma de barra de ferro amb un clot en un extrem, la qual, en rebre els cops de martell per l’altre extrem, serveix per a fer entrar els reblons i reblar-los.

■ estampidor

masculí construcció Travesser que suporta els esforços laterals, en sentits oposats, que exerceixen sobre ell dos elements constructius oficis manuals Eina de ferrer, en forma de martell amb el cap aprimat, que hom empra per a obrir forats en el ferro calent Eina de ferrer i llauner, en forma de barra de ferro amb un clot en un extrem, la qual, en rebre els cops de martell per l’altre extrem, serveix per a fer entrar els reblons i reblar-los
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estampilla

■ estampilla

femení Segell en què hi ha estampada la signatura d’algú Marca que hom estampa en un objecte per constatar-ne l’autenticitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estampillar

■ estampillar

verb transitiu Marcar amb una estampilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estampillat

■ estampillat

masculí Acció d’estampillar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estampir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estampir</title>

Etimologia: probablement de l’oc. ant. estampir ‘tancar violentament, espetegar com un tro’, del germ. gòt. *stampjan, variant de la mateixa arrel de estampar
    verb transitiu
  1. Estrènyer, acostar bé una cosa a una altra, o a unes altres, i tenir-les en un contacte estret que n’impossibiliti el moviment.
  2. Introduir una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada.
  3. Empènyer o aguantar fort un objecte per la part contrària en què hom pica o ajusta alguna cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat.

■ estampir

verb transitiu Estrènyer, acostar bé una cosa a una altra, o a unes altres, i tenir-les en un contacte estret que n’impossibiliti el moviment Introduir una cosa en un buit de manera que hi resti fortament empresonada Empènyer o aguantar fort un objecte per la part contrària en què hom pica o ajusta alguna cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estanc1

■ estanc1

masculí història Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes A l’estat espanyol, establiment on hom ven tabac, segells mòbils i de correu i efectes timbrats Vegeu també estanc 2
Informació complementària
Traducció